Repassar les portades de la premsa impresa de Madrid és com reveure la quarta temporada de Peaky Blinders, aquesta sèrie de mafiosos britànics –la família Shelby– que emet la BBC. Als membres del clan, dividits i emprenyats, s’alien si us plau per força per a protegir-se d'un enemic comú aparentment invencible, Luca Changretta, un capo de la màfia de Nova York que arriba per venjar l’assassinat del seu pare a mans dels Shelby. En un dels episodis, Changretta troba el cap de colla, Tom Shelby, i li anuncia que els pelarà a tots un per un i que l’últim serà ell, en Tom.
Ara mateix, en la política espanyola, la gent del PP no fan més que de pistolers, d’executors. Els blancs els hi presenta cada dia la premsa antigovernamental a les seves portades. Els pistolers de Pablo Casado acuden al Congrés, al Senat i van pelant un per un al clan de Pedro Sánchez. Màxim Huerta va caure gairebé sol. Carmen Montón, afusellada a la paret dels màsters. Ara és el torn de la ministra de Justícia, Dolores Delgado.
S’ha posat ella sola de peus a la galleda. Se la carregaran –i potser al govern del PSOE– per un dinar del 2009 on seia a la vora del jutge Baltasar Garzón (inhabilitat) i quatre comissaris: un ja és mort, dos estan imputats per corrupció, i l’últim és el perla José Villarejo, en presó provisional per blanqueig de capitals, suborn, organització criminal i delicte contra els drets dels ciutadans estrangers. Villarejo és el de les gravacions de Corinna, qui va destapar l’Operació Catalunya, el mentor del Pequeño Nicolás… És el mateix que, en aquell dinar, demana a Delgado: “Lola, ¿vino o cerveza?”.
El tiroteig seguirà demà. Atenció, però, a les pistes que deixen les portades d’aquest dimecres. La ministra Delgado surt a les fotos abraçant-se amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. És ell el següent de la llista?
L’altra pista és que de Ciutadans no se’n canta ni gall ni gallina, malgrat que en l’últim sondeig del CIS més que dupliquen el nombre de diputats. Malgrat que aquest dimarts han proposat eliminar qualsevol altra llengua que no sigui el castellà, de la funció pública, un afer que, en condicions normals, hauria d’engrescar aquests diaris.
Fer caure el govern de Sánchez peti qui peti. Això és tot. La resta –Manuel Valls inclòs (un altre que també prova d’esmunyir-se de Ciudadanos)– és pura decoració.
Entretant, en un univers paral·lel…
El País obre portada explicant que el govern de Rajoy va vendre, en secret, bombes a l’Aràbia Saudita per 9,2 milions d’euros… bombes que haurà de reposar immediatament a un preu superior… perquè aquestes armes són part de l’imprescindible reserva de guerra de l’Exèrcit de l’Aire. Són els teus diners: se’ls van gastar dient que eren per a defensar-te i acabaran esventrant rebels iemenites que a tu no et fan cap mal –de moment. Si volies una definició d’escàndol, aquest cas t’hi encaixa perfectament.
Però, meh, què són uns quants morts en unes muntanyes pelades a 5.632 quilòmetres lluny? No molesti, no sigui aixafaguitarres, no veu que ens estem petant un govern que pacta amb separatistas y populistas?
Una perla
El director de La Vanguardia descriu Manuel Valls aquest dimarts: “el fill pròdig que torna a casa després d'haver triomfat a la capital d'Europa, per dedicar els seus millors anys a la ciutat que el va veure néixer”. Se li entén tot.