El novembre de 1980, quatre mesos abans de l'intent de cop d'estat del 23F hi havia en marxa fins a tres tipus d'operacions colpistes per fer caure el govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), que presidia Adolfo Suárez, i crear un nou règim polític a Espanya. Aquestes maniobres implicaven no només sectors militars sinó també polítics. Una d'aquestes trames, que preveia el nomenament d'un general com a president d'un govern format per militars, independents i membres dels partits, estava avalada per alguns líders del PSOE i la UCD. Així s'exposa en un document anònim de la Guàrdia Civil, provinent dels arxius del ministeri de l'Interior, que forma part de la documentació sobre el cop d'estat del 23 de febrer de 1981 desclassificada pel govern espanyol i que es pot consultar íntegrament aquí.
El document manuscrit detalla tres tipus de conxorxes prèvies al 23F: "operacions civils", "operacions militars" i "operacions mixtes cívic-militars". Les operacions civils, amb participació de destacadades figures de la transició política espanyola, inclouen polítics i partits democràtics com el PSOE, la UCD i APs. Se subdivideixen, a la vegada, en quatre grups. El primer és el de les d'"ideologia democristiana", la direcció de la qual s'atribueix a un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón i a la qual es donen "escasses possibilitats de prosperar". El segon grup correspon a les de "ideologia mixta", el promotor de les quals és Rodolfo Martín Villa, que porposava un govern mixte PSOE-AP presidit per Manuel Fraga, amb una viabilitat "molt escassa".
El tercer grup d'operacions o maniobres "civils" contra el govern Suárez inclou les de "ideologia socialista". A la vegada, les subdivideix en dues tipologies. La primera, les de "caràcter civil", per dur a terme una moció de censura pactant ambun grup dissident d'UCD i aconseguint l'abstenció del PCE. Se li atorga "molt escassa" viabilitat. El segon tipus és la "civil amb complement militar" que a les previsions anterior afegeix situar en la presidència del govern un general "de tarannà liberal". S'apunten tres possibles candidats: el del tinent coronel Manuel Gutiérrez Mellado, vicepresident als governs de Suárez que va plantar cara a Antonio Tejero durant l'assalt dels guàrdies civils al Congrés dels Diputats; i els generals José Antonio Sáenz de Santamaría i Manuel Díez-Alegría.
L'objectiu d'aquesta fórmula era "oferir un antídot al colpisme". Sobre la seva viabilitat s'assegura que tindria una "credibiltiat total" si es donen dues condicions: "reclutament d'un general d'aquestes característiques" —els tres citats representaven l'ala més moderada de l'Exèrcit— i "suport de la Corona", és a dir, la implicació del rei Joan Carles I. Finalment, el quart grup d'operacions "civils" que se cita és el de les d'ideologia liberal, en les quals s'assenyala com a promotor Antonio Garrigues-Walker. El pla consistiria en aquest cas en crear un grup polític per a 1983 que s'integrés a la UCD i desplacés altrs líders, si bé, la viabilitat que se li atorga és "pràcticament nul·la".
Operacions militars amb Fraga i el Rei
El segon gran bloc d'operacions colpistes és que s'agrup sota l'epígraf de "operacions militars". N'inclou de tres tipus. El primer, "dels tinents generals", en les quals també se situa el líder conservador Manuel Fraga, "que aconsegueix convocar diversos generals per a una trobada a la costa llevantina". Es consdiera que l'operació no tindria cap viabilitat si la situació política es deteriorés de manera lenta; en canvi, seria "molt probable" si el deteriorament fos ràpid. La intervenció tindria caràcter institucional mitjançant un "pronunciament"; Suárez dimitiria de manera immediata si hi hagués unanimitat dels miltiars i "el Rei operaria constitucionalment"; Fraga actuaria com a líder civil, perquè els militars "són contaris al protagonisme tipous Pinocehet o Videla", els dictadors xilè i argentí.
El segon cop militar, anomenat "dels coronels", té com a objectiu "un canvi de règim amb protagonisme militar" després d'una etapa amb un govern de coalició UCD-PSOE, però "perquè es cremi fins a 1983". A Fraga també se'l relaciona amb aquest grup conspirador, que, curiosament, pensa en la instauració d'una "república presidencialista" amb existència de partits "definits molt matitzadament" en una nova Constitució. Es considera que aquesta acció seria "imparable" si l'organització i preparació "anessin parells". Però s'agefeix que la seva incidència immediata seria "escassa" sense una connexió militar o mixta "d'implantació més immediata".
El tercer grup en les operacions militars és el que es bateja com el de "los expontáneos (sic)". Se'l vincula amb un intent anterior de cop d'Estat, l'anomenada Operación Galaxia, de 1978, en la qual va estar també va estar implicat Tejero. també s'estableixen nexes amb el grup dels coronels. Els "expontáneos" parteixen de la idea de fer un "cop de mà" amb una acció de "comando" per part d'un grup o grups reduïts d'unitats militars d'elit com els GEO les COE que acabarien arrossegant la resta de l'exèrcit i la "complicitat" de la policia i la Guàrdia Civil. L'acció s'hauria de fer a Madrid i a capitals importants "amb preferència les de (...) nacionalista".
És significatiu el tracte que es donaria al monarca: "Pel que fa al Rei, s'impediria la seva fugida, així com la de ministres i persones rellevants, condicionant l'existència de laq Corona i la vida del seu titular a l'acceptació del fet consumat". S'assenyala que els "expontáneos" tindrien col·laboració de militants de la formació d'ultadreta Fuerza Nueva (FN) i nuclis de comandament a escala local de la Guàrdia Civil. L'informe assenyala que hi ha "seriosos temors" que aquest cop es pugui arribar a executar i triomfi. I s'indica que "podria activar-se fulminantment amb un simple fet terrorista de signe espectacular".
El programa dels "mixtes"
Com s'ha vist, l'anònim redactor del document no només recull i classifica totes les operacions colpistes en marxa que coneix sinó que també avalua fins a quin punt són factibles i el seu possible èxit o fracàs. És al tercer gran grup que descriu, el de les "operacions mixtes cívic-militars" a les que atribueix una viabilitat "molt alta" —l'escrit ho indica amb majúscules subratllades— i, fins i tot, hi posa data: "PRIMAVERA 1981", és a dir, tan sols un mes després de l'intent de cop d'Estat real protagonitzat per Tejero. Aquests opercions les promourien "civils sense militància política" i "generals en actiu de brillant trajectòria". El mecanisme d'implantació seria "'formalment' constitucional", assenyala el document. I es demanaria la col·laboració tant de la Corona com dels principals partits.
Així, els conxorxats forçarien la dimissió de Suárez i la "intervenció de la Corona, posant en marxa mecanismes constitucionals". Amb el suport "imprescindible" d'UCD i PSOE per garantir la investidura d'un nou president, es desinaria presient del govern "un general" amb suport de la resta de militars però sense protagonisme públic. El govern el composarien en un 50% civils independents i algun militar i, l'altra meitat, civils proposats per UCD, PSOE i CD (Coalició Democràtica, la coalició de dreta que liderava Fraga a l'entorn d'Aliança Popular).
Curiosament, algunes de les previsions del "programa" d'aquest govern concidirien amb polítiques aplicades efectivament després del 23-F, com la LOHPA, que va reconduir el desplegament autonòmic. En concret, els "mixtes" proposaven una "reforma constitucional, reordenació (de la) legislació i estructures regionals; noves lleis electoral (sic) i judiucial; llei Ordre Públic i campanya d'erradicació del terrorisme". Assolit el poder, es proposaven "pressionar" UCD i AP prquè conformesin "un partit de dreta nacional" i al PSOE perquè fes "un congrés anti-marxista i es transformés en partit socialdemòcrata" —cosa que ja havia fet el 1979— ; pressionar les "forces nacionals" perquè assoleixin la unitat; "erradicar el comunisme" i "legislar per impedir partits regionals".
Conformitat de líders de PSOE i UCD
El document assenyala que aquesta operació s'havia de coordinar amb les "militars pures" i revela que s'estava gestant des de feia un any. S'assenyala que l'acord seria que si la "mixta" fracassés, el camp "quedaria lliure per a un intent" (un cop purament militar). S'assegura que "han donat la seva conformitat determinats líders de PSOE i UCD", si bé s'indica que els partits també estan assajant les seves oepracions pròpies. El pronòstic que es fa és que acabaran donant suport a la mixta si fracassen les seves operacions pròpies, davant "una crisi econòmica i d'autoritat irreversible" i "davant d'un imminent cop militar pur".
El document conclou que "com que tots dos supòsits són previsibles, no es dubta de les col·laboracions, per la qual cosa la VIABILITAT DE L'OPERACIÓ ÉS MOLT ALTA i un termini d'exercici per a la PRIMAVERA 1981". Precisament, en la jornada del 23F s'esperava que arribés al Congrés de Diputats segrestat pels guàrdies civils de Tejero una autoritat militar, "l'elefant blanc", que s'ha identificat amb el general colpista Alfonso Armada, antic preceptor del després rei Joan Carles i que havia d'assumir la presidència d'un govern cívic-militar amb presència de polítics democràtics.
L'error de "deixar el Borbó lliure"
El document de la Guàrdia Civil també informa d'un text amb el títol ¡¡¡MILITARES ESPAÑOLES!!! que dona "consignes" sobre què cal fer després del 23-F. Aquest text es queixa que les FAS, les forces armades espanyoles "estan mal prparades per a la lluita subversiva i revolucionària , aludint al fet que tant els soviètics com les decadents nacions occidentals veuen de bon grat l'escissió de 'Vascongadas' i Catalunya així com els nostres enfrontaments interns".
El document fa una avaluació dels "errors" del 23F i subratlla que el primer va ser "Deixar el 'borbó lliure i tractar amb ell com si fos un cavaller". Segons la versió que dona el relator d'aquest document. Els autors creuen que "el Rei continuarà encavant en el seu intent suïcida de tenir un govern amb els socialistes, no podent ser considerat ni com un símbol a respectar". "És, per tant, un OBJECTIU A BATRE I ANUL·LAR". En síntesi, un conjunt d'instruccions per a la "preparació de la propera oportunitat".