Temps de canvis. El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts una proposta legislativa per reformar la llei electoral europea, on s'ha obert pas el que es coneix com la "doctrina Junqueras". L'Eurocambra ha proposat que la reforma electoral inclogui la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respecte de l'escó d'Oriol Junqueras, en la qual es confirmava que la immunitat d'un eurodiputat s'adquireix en el moment de declaració oficial dels resultats. 

A proposta del grup parlamentari Verds/ALE (del qual forma part ERC), l'informe aprovat inclou el que es coneix com la "doctrina Junqueras" en l'àmbit de la justícia europea. El text incorpora una sèrie de disposicions per tal de fer complir la sentència del TJUE del 19 de desembre del 2019 sobre el cas de l'escó de Junqueras al Parlament Europeu, la qual confirmava que la immunitat dels eurodiputats s'adquireix des de la declaració oficial dels resultats. Una decisió judicial que va tancar la porta a què els estats membre afegissin cap més requisit a l'hora de prendre possessió de l'escó com era el cas de l'estat espanyol, que requeria el jurament de la Constitució. La "doctrina Junqueras" va ser defensada al tribunal de Luxemburg per l'advocat Andreu Van den Eynde i va comportar el fet que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí poguessin prendre possessió del seu escó i ser eurodiputats de ple dret.

Una llista transnacional

La portaveu d'ERC a l'Eurocambra, Diana Riba, ha celebrat el resultat de la votació perquè "el Parlament Europeu es posiciona molt clarament en contra que els Estats puguin manipular els resultats de les votacions europees, mitjançant de diverses argúcies legals". En aquest sentit, Riba ha afirmat que aquesta "és una victòria no només de la causa republicana catalana, sinó de la causa democràtica a Europa". Per la seva banda, el grup Verds/ALE també ha incorporat altres aspectes "progressistes i innovadors" al text com la creació d'una circumscripció europea amb llistes transnacionals, l'obligatorietat de llistes cremallera o de quotes per tal de garantir la igualtat de gènere, o la recomanació de votar a partir dels setze anys.

És a dir, el Parlament Europeu ha plantejat que els ciutadans disposin de dos vots en els pròxims comicis que tindran lloc el maig del 2024: un per a les ja existents llistes nacionals i un altre per a una circumscripció europea única. Tot plegat, es tracta d'un intent per "europeïtzar" unes campanyes que fins ara estaven marcades per les dinàmiques de cada país. Si es confirma, la nova llista aportarà 28 diputats extres a l'Eurocambra i permetrà que tots els ciutadans europeus votin amb una papereta única que respecti la representació geogràfica de tots els estats membres, el cap de llista de la qual serà el candidat a la presidència de la Comissió Europea.

Europeïtzar la campanya

Aquesta és la principal novetat de la proposta legislativa per reformar la llei electoral europea, que ha tirat endavant finalment per 323 vots a favor, 262 en contra i 48 abstencions. Fa diverses legislatures que s'intenta aprovar un text com aquest, que no prosperava per culpa del vot en contra dels eurodiputats populars i britànics. La proposta també inclou l'establiment del 9 de maig, dia d'Europa, com a jornada electoral a tots els estats membres. Si el Consell Europeu dona el seu vistiplau, el Parlament Europeu passarà de tenir 705 a 733 escons a les pròximes eleccions.

Un dels responsables d'elaborar aquesta proposta ha estat el socialista espanyol Domènec Ruiz, que ha explicat a Efe que l'objectiu de la llista paneuropea és "europeïtzar la campanya electoral", "visibilitzar" els partits polítics europeus i convertir en realitat el principi del "cap de llista" per determinar el president de l'executiu comunitari. La qüestió és que l'elecció de l'actual presidenta, Ursula von der Leyen, va venir marcada per la polèmica que els caps d'Estat i de Govern de la UE no van optar el cap de llista dels populars europeus, Manfred Weber, com hauria requerit el model del cap de llista (que no és legalment vinculant). El Parlament Europeu havia advertit que no validaria cap president de la Comissió Europea que no hagués estat cap de llista durant la campanya, però els eurodiputats van acabar cedint i van aprovar Von der Leyen com a presidenta.

Úrsula von der Leyen debate Estado Unión EFE
L'actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen / Efe

Ruiz ha considerat que es tracta d'una proposta equilibrada, que reserva dos terços de la llista transnacional per als estats membres mitjans i petits i que respecta les circumscripcions nacionals que ja existeixen. "D'aquesta forma tens 28 paisans que han de recórrer Europa buscant vots, que han de parlar de temes que afectin tant Espanya com el Bàltic. No poden anar a Estònia a parlar de la Gürtel, han de parlar del canvi climàtic, les migracions, la pandèmia... els afers transnacionals", ha apuntat l'eurodiputat socialista.

Quan falten dos anys per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu, Ruiz s'ha mostrat optimista de cara al fet que les noves propostes es puguin posar en marxa per aquests comicis, ja que ha considerat que "no pot repetir-se" l'elecció d'un president de la Comissió Europea que no hagi sigut cap de llista, com va ser el cas de Von der Leyen. "Som a temps si hi ha voluntat política", ha assegurat.