Passats 60 anys de la seva creació, ETA escenificarà aquest divendres la dissolució definitiva en un acte celebrat a la localitat francesa de Kanbo, punt d'inflexió que es preveu que atiï el debat sobre l'acostament dels presos etarres. Des del govern espanyol rebutgen oficialment qualsevol concessió a la banda terrorista i el mateix Mariano Rajoy titllava de "propaganda" l'esdeveniment i els comunicats emesos les darreres setmanes. Així i tot, el principal partit de l'oposició, el PSOE, considera "possible i raonable" l'acostament, tot i que no pressionarà al respecte. 

"Des de fa anys estem dient que una altra política penitenciària que acompanyi la nova realitat és raonable que es faci", va dir el socialista Patxi López aquest dijous a la seu de Ferraz, on va instar a no il·lustrar la demanda com un "intercanvi de cromos" amb la banda, sinó a fer-ho "sense calendari i amb discreció", com una forma d'evitar un argument que al seu parer donaria incentius per a la "victimització" dels presos. Així i tot, López va aclarir que en cap cas instaria la Moncloa a canviar la política penitenciària per no convertir el tema en una "baralla entre demòcrates", va afegir.

La qüestió és que a Rajoy no li desperta cap simpatia l'acostament, ni tampoc a la direcció del Partit Popular nacional, per bé que és una de les demandes que el PNB ha reclamat tradicionalment al Congrés, i a la qual el lehendakari Iñigo Urkullu dona suport. És més, s'havia rumorejat que podria ser fruit de negociació amb l'executiu central. Així i tot, el coordinador general del PP, Fernando Martínez Maíllo, va negar aquests contactes dijous a la COPE, on va recordar que "cap concessió" és la màxima a les files populars.

El fet és que no tot el PP sembla pensar d'aquesta manera, sinó que l'organització basca introdueix alguna esmena en recordar que és llei garantir que els presos compleixin les condemnes a prop de les famílies. "No ens podem permetre rebolcades judicials", va dir el portaveu Borja Sémper fa unes setmanes, qui va advocar per no tenir "presses" i "estudiar molt qualsevol pas". Tanmateix, la presidenta de la Fundación Víctimas del Terrorismo i diputada del PP al Congrés, Marimar Blanco, afirmava no tenir motius per creure que Rajoy vulgui facilitar l'acostament.

Fins al moment, però, un total de 266 presos d'ETA estan reclosos en presons espanyoles i franceses, 239 a l'Estat espanyol, 53 a França i un a Portugal. Tres d'ells són malalts greus i es troben complint penes en els seus domicilis, mentre que dos pertanyents de la via Nanclares estan en règim obert, segons dades facilitades per Europa Press. A més, segons explicava aquest diari, un estudi realitzat per l’Euskobaròmetre el juliol de l’any passat mostra que fins al 74% de la societat basca és favorable a l’apropament a presons basques o properes al País Basc, mentre que només el 14% s’hi oposa.

Així doncs, l'acte d'aquest divendres a les 12h a Kanbo amenaça d'obrir la polèmica, ja que comptarà amb una delegació d'EH Bildu encapçalada per Arnaldo Otegi; des del PNB, hi seran Joseba Aurrekoetxea, Pako Arizmendi i Joseba Egibar; a més d'una delegació de Podemos, que no enviará el secretari general, Lander Martínez, sinó el secretari de comunicació Andeka Larrea i a Eukene Arana, parlamentària basca. Tanmateix, el propi Pablo Iglesias ja va criticar que en el comunicat de fa tres setmanes no es demanés perdó a totes les víctimes, com també van lamentar els jeltzales.

El darrer, però, es va donar a conèixer a la seu de la fundació de diàleg humanitari Henry Dunant, a Ginebra, i en ell, l'històric dirigent de la banda, José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, apareix a la vista de tots llegint un comunicat de tres minuts, on dona per conclòs el seu "cicle històric i la seva funció", encara que ha anunciat que els seus exmilitants "seguiran en la seva lluita per Euskal Herria unificada i independent". A més, afirma que es "tanca un cicle en el conflicte que enfronta Euskal Herria amb els Estats, el caracteritzat per la utilització de la violència política". 

Aquestes paraules van indignar profundament el líder de Ciutadans, Albert Rivera, qui va advocar per no fer concessions i que el "protagonisme d'aquest dia sigui de les víctimes".