Aquest és el contingut íntegre del polèmic discurs que va pronunciar ahir a la nit l'ambaixador d'Espanya als Estats Units, Pedro Morenés, en el qual va carregar contra el president de la Generalitat, Quim Torra, i va qüestionar l'existència de presos polítics.

"Excel·lentíssim senyor president d'Armènia,

Benvolgut ambaixador d'Armènia,

Molt honorable president de la Generalitat,

Benvolguda directora del Smithsonian Folklife Festival, benvolguts organitzadors

Autoritats, autors, creadors, senyores i senyors:

Avui celebrem en aquest indret emblemàtic de Washington la grandesa de la cultura catalana. És només una petita mostra de l'enorme riquesa que atresoren les tradicions, les expressions artístiques i les creacions del prolífic poble català a través dels segles. Perquè presenciem aquí una cultura mil·lenària, que beu de les influències dels pobles que van poblar la península Ibèrica i ha tingut sempre, per la seva privilegiada geografia i la seva obertura al mar, una forta empremta europea i mediterrània.

Catalunya es vanagloria en particular de la seva llengua, que apareix alhora que les altres llengües llatines que es difonen a la conca mediterrània i que ha adquirit amb la Constitució espanyola la condició de llengua oficial, la qual cosa li confereix un estatut singular i privilegiat. La llengua catalana és avui la llengua vehicular de tot el sistema d'ensenyament, i s'hi imparteixen totes les matèries comunes (historia, geografia i tota la branca científica). A més, és la llengua d'ús prioritari de l'administració pública.

Catalunya gaudeix ara de l'etapa de més autogovern, més llibertat i més prosperitat de la seva història. La transició democràtica espanyola va crear un sistema que, batejat com a autonòmic, és un dels més descentralitzats del món, més fins i tot que alguns Estats que s'etiqueten com a federals. Però no vull fer disquisicions teòriques ni propaganda sense fonament. Vaig als fets:

La Constitució espanyola del 1978 estableix una democràcia parlamentària de primer nivell, que, per exemple, l'organització 'Freedom House' qualifica com a democràcia plena amb les màximes qualificacions en matèria de llibertats i drets polítics i civils.

També el Democracy Index de The Economist Unit qualifica Espanya entre les 20 primeres democràcies del món.

I som un dels països europeus amb menys sentències condemnatòries en el Tribunal Europeu de Drets Humans.

La Constitució del 1978, per cert, va ser aprovada amb el 88,54% dels vots a favor, la qual cosa és enorme, però és que a Catalunya va rebre més del 90% de suport.

Per això, amb fets i dades, permetin-me que corregeixi aquesta propaganda que difon el senyor Torra, perquè als nostres amics americans els agrada tenir dades i fets per asseverar les opinions.

A Espanya no hi ha presos polítics. No ho dic jo. Ho han dit els informes d'Amnesty Internacional i Human Rights Watch. Hi ha uns polítics que, malgrat haver estat reiteradament advertits pels seus propis serveis jurídics, van decidir retorçar el reglament del Parlament i violar l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la Constitució. Si es permetés fer política fora de la llei, violant la llei, s'acabaria la democràcia. I per això actuen els jutges: per defensar la democràcia i l'Estat de Dret. Per això hi ha polítics a la presó: per violar les lleis.

A Espanya el govern anterior es va veure obligat a aplicar l'article 155 de la Constitució, l'anomenat "mecanisme de coerció" que tenen totes les Constitucions federals europees. Amb el suport del 80% del Senat, es va veure obligat a prendre mesures excepcionals. Amb quin objecte? Simplement, tornar Catalunya a la legalitat. Amb el 155 es van aplicar les lleis catalanes per les institucions catalanes i es van convocar immediatament eleccions per a un nou Parlament català. És així com es van poder fer pagaments pendents, convocar places de feina, resoldre recursos, en fi, administrar una autonomia amb normalitat, ocupant-se dels problemes reals de la gent.

Senyor Torra, la seva petició d'autodeterminació no té ressò en aquest escenari. Vostè ha de recordar que la majoria de la població catalana no vota a favor de posicions secessionistes. Respecti la majoria, és un principi de la democràcia i governi per a tothom, no només per als seus. Perquè els catalans no independentistes resulta que existeixen, que són lliures i mereixen el seu respecte.

Però veníem aquí a parlar de cultura. De l'expressió cultural i artística que a Espanya es manifesta des del pluralisme, la diversitat i les llibertats i que ha permès un singular enfortiment de les identitats regionals, incloent per descomptat la catalana. Només en un marc de respecte als drets humans i les llibertats poden donar-se aquestes mostres de creativitat artística, respecte a la tradició i presència de la modernitat en un mateix escenari.

Perquè la cultura catalana és un orgull per a Espanya. Les contribucions històriques, les manifestacions artístiques i literàries, la riquesa de les tradicions s'abracen amb les nostres altres autonomies en intercanvis vius i antics, que donen lloc a expressions com la rumba catalana, que escoltaran aquests dies, al lideratge en les arts i el disseny, amb grans noms que van revolucionar la creació espanyola en el seu temps: Picasso, Miró, obrint l'espai als Tàpies i Mariscal i als nous creadors que un cop i un altre emergeixen a les vores del mediterrani i expandeixen en aquest gust a mar per la península.

Reconeixeran en els espectacles, tradicions i esdeveniments d'aquests dies unes empremtes comunes, que beuen d'una naturalesa privilegiada on la muntanya s'uneix amb el mar, on Espanya s'obre a Europa, on les influències de l'exterior entren a la península com han fet durant segles. Perquè aquesta empremta de la catalanitat és inherent a la nostra història comuna espanyola, ens enforteix en la unió de la nostra cultura i identitat i ens defineix com a catalans i espanyols.

Gaudeixin de l'espectacle".