Els diputats del PSOE i Unidas Podemos han estat, durant tota la jornada d'avui, vigilats de ben a prop pels seus caps de files al Congrés dels Diputats. Cap d'ells no podia fallar a la votació dels nous membres del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble. Molts dels parlamentaris ja feia hores que advertien que pensaven votar amb la "pinça al nas" els candidats proposats pel PP, que no paraven de sumar escàndols. I alguns han complert amb l'advertiment i han trencat la disciplina de vot. Però aquesta desena de díscols no han estat obstacle perquè els nomenaments surtin endavant, com era previsible. Per la seva part, el conjunt de forces independentistes catalanes, basques i gallegues han escenificat el rebuig amb una plantada. No hi havia cap ministre al banc del govern per observar l'espectacle.

La votació ha estat secreta i telemàtica. Necessitaven 210 vots i el PSOE, el PP i Unidas Podemos en sumen 243. El nom del magistrat del TC Enrique Arnaldo ha comptat amb onze vots menys dels esperats (232), mentre el de Concepción Espejel amb sis menys (327), que no els han votat. Alguns grups petits han votat en blanc. En canvi, els independentistes i nacionalistes directament han optat per no participar de la votació, perquè no tenien l'opció de votar-hi en contra. Han secundat l'acció ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, el PNB, EH Bildu i el BNG, que des de dins i fora l'hemicicle han denunciat la "farsa". En total 100 diputats no han participat.

Els díscols han estat uns quants, però insuficients. Del PSOE, un de conegut, el diputat i exalcalde de Donosti durant vint anys, Odón Elorza, que ha justificat que ho feia "en defensa del prestigi i la dignitat de les institucions". Fonts del grup socialista asseguren que la direcció "estudiarà el cas durant els pròxims dies i prendrà una decisió al respecte". També l'exministre José Luis Ábalos ha admès a Cuatro que s'ha abstingut "per error". Per part d'Unidas Podemos, no han votat per Arnaldo les diputades Gloria Elizo i Meri Pita. La resta de díscols costarà de saber, perquè es tracta d'una votació secreta.

Tots els diputats independentistes han denunciat la "farsa" que suposa aquesta renovació. Alguns ho han fet des de fora de l'hemicicle, com el republicà Gabriel Rufián, que ha assegurat que el que fan és “no avalar una infàmia” i ha carregat contra Unidas Podemos per no “plantar-se” davant d’aquesta “vergonya”. També des del pati, el cupaire Albert Botran ha criticat que aquesta renovació és “més del mateix” del que s’ha vist sempre amb el règim del 78. Des de dins, Josep Pagès, de Junts, ho ha qualificat de “frau democràtic”, tant pel que fa als noms escollits com al mètode d’elecció.

Probablement el paper més complicat l'ha interpretat Unidas Podemos, que ha justificat que calia aixecar el bloqueig sobre les institucions. Durant el ple, els diputats de l’extrema dreta de Vox han fet mofa d’Unidas Podemos per haver participat d’aquest espectacle. Des dels seus escons, en diverses ocasions, els parlamentaris ultres han cridat “sí se puede”.

Perfils polèmics

El debat i la polèmica han girat sobretot al voltant de la figura d'Enrique Arnaldo, lletrat de les Corts i ara magistrat del Tribunal Constitucional. El persegueix la sospita de manca de parcialitat. Entre altres coses, s’ha pronunciat contra l’independentisme en articles en premsa o ha participat durant anys en actes de la FAES, la fundació presidida per José María Aznar. També el persegueixen els conflictes d’interessos. Va incomplir el propi Estatut del Congrés dels Diputats, quan va cobrar com a assessor del govern balear de Jaume Matas, del PP, al mateix temps que exercia de coordinador jurídic en diverses comissions de la cambra baixa. També el seu despatx d’advocats va facturar feines a administracions governades pels populars.

Però també és polèmic l'altre nom proposat pel PP, Concepción Espejel, malgrat que l'atenció mediàtica se l'hagin endut els escàndols revelats sobre Arnaldo. Fins ara era presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional i també té diverses taques en el seu historial. En primer lloc, la seva relació propera a Maria Dolores de Cospedal, que ella nega però que va fer que el 2015 se l’apartés del judici de la trama Gürtel. La magistrada desmenteix que se l'arraconés per proximitat al PP. Espejel també destaca pel seu vot particular a la sentència que va absoldre el major Trapero i la cúpula dels Mossos per l’1-O. Els volia condemnar.

Els altres noms

El Tribunal Constitucional s'ha renovat parcialment, un terç del seu ple, és a dir, quatre magistrats. A més d'Arnado i Espejel, també han estat nomenats la magistrada del TSJ d'Andalusia, Inmaculada Montalbán, i el magistrat de l'Audiència Nacional, Juan Ramón Sáez Valcárcel. La relació és de dos conservadors i dos progressistes, els mateixos que marxen. Per tant, es manté la majoria conservadora a l'alt tribunal. A Montalbán se la situa a l'òrbita del PSOE i a Sáez a la de Podemos (i abans Izquierda Unida). Mentre Espejel va formular un vot particular perquè creia que se l'havia de condemnar, Sáez Valcárcel va absoldre el major Trapero.

El Tribunal de Comptes s'ha renovat gairebé per complet, amb deu nous membres de dotze. Només repeteixen les progressistes Dolores Genaro i Enriqueta Chicano. Genaro és justament qui va formular un vot particular demolidor en la causa contra els dirigents i exdirigents de la Generalitat per l'acció exterior. La majoria de l'òrgan fiscalitzador passarà a ser més favorable a La Moncloa, que esperen que aquests canvis ajudin a diluir justament el contenciós de l'independentisme. De fet, la encarregada de jutjar la causa, l'exministra del PP Margarita Mariscal de Gante, ha estat rellevada, així com la resta de la secció d'enjudiciament. Haurà de formar-se un nou tribunal. En el nou Tribunal de Comptes també hi haurà dos catalans: Joan Mauri Majós (professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona) i Llum Rodríguez (gerent tributària de la Diputació de Barcelona).

Finalment, l'escollit per al Defensor del Poble ha estat Ángel Gabilondo, que justament apareixia a totes les travesses. A més de catedràtic de Metafísica de la Universitat Autònoma de Madrid, també va ser ministre al govern de Zapatero i candidat del PSOE a les dues últimes eleccions madrilenyes. ​La número dos de Gabilondo serà la diputada del PP Teresa Jiménez Becerril.