Novetats en la causa de Diana Riba, vicepresidenta d'ERC i diputada al Parlament Europeu, i Josep Maria Jové, president del grup parlamentari del partit, per l'espionatge amb Pegasus com a dos afectats del CatalanGate. L'Audiència de Barcelona ha ordenat imputar, tal com havien demanat els republicans fa uns dies, tres directius de l'empresa israeliana NSO, titulars del programari espia. És el primer cop que això passa en una querella interposada per polítics independentistes, tot i que mesos enrere, a principis del 2025, ja es va imputar aquests directius en la causa per l'espionatge a l'advocat dels republicans, Andreu van den Eynde. En una roda de premsa conjunta al Parlament de Riba i Jové, en la qual també ha participat Joan Ignasi Elena com a portaveu de polítiques antirepressives dels republicans, han celebrat aquesta imputació, parlant d'una fita que fins ara no s'havia assolit: "Això és molt important, ens ajuda a internacionalitzar de manera definitiva aquesta causa", ha subratllat Jové, agraint la feina feta també en la comissió d'investigació al Parlament Europeu.
L'exdirectora del CNI nega l'espionatge a Riba i Jové
Aquesta mateixa setmana, l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, va comparèixer davant la titular del jutjat d'instrucció 20 de Barcelona, imputada per espiar amb Pegasus a Jové i Riba entre els anys 2019 i 2020, però va guardar silenci. L'exdirectora del CNI va assegurar que no declara perquè el Consell de Ministres no li ha aixecat el deure a guardar secret, que regeix el CNI, i també que aquest ens no va espiar a cap dels dos polítics d'Esquerra.
Amb aquest fet ironitza Jové, mentre ha reclamat al govern espanyol que desclassifiqui més documentació sobre l'espionatge: "Creiem que estan posant en greus problemes l'exdirectora del CNI, perquè diu que no ens va espiar a nosaltres, però la jutgessa diu que sí, i l'Audiència diu que hi ha indicis, però aquesta senyora afirma que no pot parlar perquè el Consell de Ministres no ho autoritza. Quan vagi a judici, serà ella mateixa la que demanarà la desclassificació de documents, sinó, no es podrà defensar". Joan Ignasi Elena ha explicat que el grup d'ERC al Congrés reclamarà al govern espanyol desclassificar el cas Pegasus a través d'una bateria de preguntes, en línia amb el que ja ha demanat Irídia. Cal recordar que, malgrat la llista publicada per CitizenLab sobre el CatalanGate el 2022 incloïa fins a 65 noms d'independentistes espiats, el govern espanyol va reconèixer haver espiat "només" 18 persones.
A contrarellotge
Les investigacions judicials sobre el CatalanGate es troben en la corda fluixa, ja que la majoria es van produir entre el 2019 i 2020 i el delicte de revelació de secrets -el principal en aquestes causes- prescriure al cap de 5 anys d'haver-se succeït els fets, és a dir aquest mes d'octubre. Així, a contrarellotge, l'advocat Andreu Van den Eynde, afectat també per l'espionatge i l'encarregat de portar les querelles d'Esquerra, va demanar que en la causa per l'espionatge a Jové i Riba s'inclogués la imputació dels tres directius, perquè expliquin com funciona Pegasus, i on són les dades sostretes dels mòbils dels independentistes espiats. La prescripció en aquesta causa es complia el pròxim 8 d'octubre. Finalment, ho han aconseguit, amb un nou impuls de l'Audiència de Barcelona a les causes de l'espionatge de Pegasus.