Preocupant augment de la retòrica de Vox a les institucions públiques, fomentant la violència política, coincidint amb un moment en el qual el partit que lidera Santiago Abascal ha experimentat un estancament electoral en les enquestes i disputes de l’actual direcció amb antics exdirigents de la formació d’ultradreta. En la darrera setmana s’han produït dos incidents amb membres de Vox que han generat controvèrsia. Dimarts, José María Sánchez García, diputat i portaveu en la Comissió Constitucional, va ser expulsat del ple de Congrés després d’acumular diverses crides a l’ordre i encarar-se amb el vicepresident de la cambra Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, que en aquell moment estava exercint la presidència. L’últim episodi es va produir aquest dimecres en el ple de l’Assemblea Regional de Múrcia, quan el diputat de Vox, Antonio Martínez Nieto, va assegurar que “tenim el deure de combatre, inclús amb violència, l’aberració moral de l’avortament i l’eutanàsia”, una greu declaració de la qual, a hores d'ara, no s’ha retractat. Aquesta declaració es va produir un dia després de l’expulsió de Sánchez en el Congrés, que va ser molt criticada per la resta de les formacions polítiques, que veuen mentre que Vox no ha anunciat sancions i fins i tot alguns dels seus membres han justificat aquestes postures endurides.

La declaració d’apologia a la violència per combatre l’avortament i l’eutanàsia per part de Martínez Nieto s’ha produït mentre es debatia una moció presentada pel PP per exigir al govern central a aprovar una llei de cures pal·liatives, que no va prosperar. Va ser durant el seu torn d’intervenció quan el diputat d’ultradreta va pronunciar aquestes paraules, que han generat una gran polèmica en l’hemicicle regional. El mateix diputat de Vox també s’ha preguntat, durant el seu torn d’intervenció, “com pot el Partit Popular pensar que el govern socialista, que vol introduir la cultura de la mort a la Constitució, regularà les cures pal·liatives al seu gust”. Així mateix, Antonio Martínez ha acusat el PP i el PSOE de promoure “la cultura de la mort” en voler incloure l’avortament i l’eutanàsia en la Constitució, i va criticar el PP per confiar en un govern socialista per regular pal·liatius a la seva mida. Va citar al metge britànic John Langdon Down, descobridor de la síndrome de Down, per defensar el tracte als més vulnerables i va afirmar: “Tenim el deure de combatre, fins i tot amb violència, l’aberració moral de l’avortament i l’eutanàsia”.

Antonio Martínez Nieto és un dels referents de Vox a Múrcia, amb un rol molt actiu en els debats autonòmics des que va entrar a l’Assemblea Regional en juny del 2023. Acumula polèmiques prèvies, com insults a la llei LGTBI en el 2025, quan va qualificar la llei com a “pepona transvestida” i va proposar celebrar únicament “l’Orgull agrari”. En el 2024 també va generar controvèrsia quan va afirmar que la pobresa està “alimentada per la ideologia del parasitisme social”.

Aquest nou episodi a Vox arriba un dia després que una diputada del partit hagi passat al Grup Mixt a l’Assemblea de Múrcia, fet que deixa la formació sense el paper clau que tenia per garantir la majoria del president popular, Fernando López Miras. Es tracta de Virginia Martínez, que ha explicat a les xarxes socials que abandona el partit per la "profunda decepció" que li provoca "el rumb" que ha pres Vox sota l’actual direcció estatal.

La coincidència dels dos incidents de dirigents de Vox aquesta setmana es produeix en un moment delicat per la formació d’ultradreta, el que alimenta les teories de què existeix nerviosisme per la caiguda en els sondejos i les denuncies acumulades. Vox ha experimentat un fre en les enquestes de l’abril del 2026 després de mesos de creixement, amb caigudes de fins a 1,2 punts en sondejos com els de Sigma Dos i 40dB. Aquest retrocés s’atribueix a factors com les crisis internes, els bloquejos en governs autonòmics i una menor fidelitat del seu electorat, especialment després de les eleccions a Castella i Lleó. En aquest context, el partit perd terreny davant l’avenç del PP i el PSOE, fet que alimenta la preocupació sobre el seu possible sostre electoral.

A més, les denúncies d’exfundadors de la formació ultradretana també han fet mal mediàticament. Exdirigents com Iván Espinosa de los Monteros, juntament amb una quinzena més de membres, van impulsar el març del 2026 un manifest en què reclamaven la convocatòria d’un congrés extraordinari. Denunciaven una “deriva ideològica”, manca de democràcia interna i opacitat en les retribucions dins l’entorn d’Abascal. L’exsecretari general de Vox, Javier Ortega Smith, també va apuntar directament a Abascal, al que li ha declarat la guerra. La tensió ha anat a més i ha derivat en investigacions judicials per suposades filtracions d’informació confidencial contra sectors dissidents, en les quals apareixen implicats càrrecs destacats com Juan de Dios Dávila. A tot plegat s’hi afegeixen expulsions anteriors de membres fundadors, apartats per la direcció d’Abascal, fet que reforça la percepció interna d’una organització tensionada i amb el poder fortament centralitzat.