El PP madrileny i Esperanza Aguirre estan sota tots els punts de mira de la Fiscalia per un presumpte finançament il·legal. Una de les empreses implicades en aquest suposat finançament irregular és la multinacional tecnològica Indra, després que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guardia Civil trobés a la seva seu l'abril del 2017 documents en els quals es detallaria com el PP madrileny d'Esperanza Aguirre hauria aconseguit obtenir diners públics per les seves campanyes electorals del 2007, 2008 i 2011.
Aquests documents han servit als investigadors per identificar els comptes bancaris pels que suposadament haurien circulat fins a 687.397 euros que haurien acabat a la caixa B del partit. Segons consta als documents a què ha tingut accés El Confidencial, els experts en aquesta mena de delictes sospiten que el PP hauria dissenyat un entramat mercantil per tal que part del pressupost assignat a l'empresa pública ICM (Agencia de informática y Comunicaciones de la Comunidad de Madrid) arribés a les seves comptes a través de diverses societats.
El paper d'Indra
És aquí on entra Indra. Gràcies a unes converses telefòniques, s'ha pogut saber que dels 13,2 milions d'euros que ICM va pagar a Indra en qualitat de feines subcontractades, un total de 566.397 euros van acabar a una empresa de formació, Formaselect SL. Aquests cursos, però, no es van arribar a realitzar mai i la majoria d'aquests fons van acabar al conglomerat mercantil del publicista Juan Miguel Madoz, proveïdor habitual del PP. Entre el 2009 i el 2015, la principal empresa de Madoz, Swat SL, va realitzar treballs declarats pel partit que van sumar un total de 375.919 euros.
Tot aquest entramat s'hauria repetit el 2013, quan ICM va adjudicar a Indra contractes per valor de 15 milions d'euros i d'aquesta quantitat la tecnològica va acabar dedicant suposadament 121.000 euros en contractar un altre contracte a Formaselect per treballs que mai es van fer. L'empresa de formació hauria tornat a desviar els fons al grup de publicitat de Madoz, fet que "no seguiria la lògica comercial, ja que no té sentit que les vendes de Formaselect procedents d'Indra es repartissin en la seva totalitat entre les mercantils orbitals" del proveïdor electoral del PP, apunta la UCO.
Les factures localitzades a la seu de la tecnològica han permès reconstruir aquests moviments i revelar les irregularitats, ja que segons el que ha admès l'empresa, ningú de Formaselect va estar mai a les seves instal·lacions i tampoc s'ha trobat cap prova de que es realitzessin les formacions.
Prisa i Santander
Aquests descobriments han portat la Fiscalia Anticorrupció a investigar Indra i el seu expresident Javier Monzón. Però el número d'afectats per aquest cas no s'acaba aquí. Aquesta presumpta corruptela tambéesquitxa el Grup Prisa, d'on Monzón és president no executiu, i el Banc Santander, entitat matriu de la filial Openbank, d'on també exerceix de president no executiu.
Javier Monzón va acabar a Santander després de ser destituït d'Indra el 2015, a petició del govern espanyol de Mariano Rajoy (PP), ja que l'Estat és el principal accionista d'Indra. Després de ser conseller independent de l'entitat bancària va passar a ser president executiu de la seva filial, Openbank. Ambdós moviments perpetrats per Ana Botín. Finalment, Monzón va acabar ocupant un lloc en el consell d'administració de Prisa, grup que té aquesta entitat bancària com a principal accionista. A més, cal recordar que el Banc Santander va liderar una col·locació d'accions a finals del 2017, quan El País i la Cadena Ser van necessitar recórrer a una ampliació de capital de 565 milions d'euros.