El govern danès refreda les expectatives que el Consell d’Afers Generals d’aquest divendres prengui una decisió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. A l’entrada de la reunió, que arriba dos mesos després que s’ajornés la decisió per les reticències d’alguns països, la ministra d’Afers Europeus de Dinamarca, Marie Bjerre, ha allunyat la possibilitat de sotmetre a votació la petició del govern espanyol, que va ser un compromís del PSOE amb Junts l’agost de 2023 a canvi de l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés: “Espanya va tornar a posar el tema a l’ordre del dia i, com a presidència, facilitarem aquest debat”, ha deixat clar, atès que Dinamarca ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE entre el juliol i el desembre. El punt es va introduir en l’agenda com a “punt de debat” amb l’opció de sotmetre-ho a votació si hi ha consens, però Bjerre no creu que això arribi: “Sé que hi ha moltes preocupacions abordades pels estats membres. Això afecta tant qüestions pressupostàries com legals i, per descomptat, hem de trobar respostes a aquestes preguntes. No preveig una votació avui”, ha reconegut.
Mentrestant, en nom del govern espanyol, el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha reafirmat la voluntat de la Moncloa de mantenir el tema a sobre de la taula amb l’esperança que es pugui aprovar. I ha qüestionat els recels d’alguns estats membres: “Estem convençuts que no té cap impacte. Potser hi ha altres motius que expliquen les seves posicions, però no és la falta d’informació, no és la falta d’explicacions i no hi ha cap argument ni econòmic ni en termes legals ni en termes de precedents que pugui justificar retardar aquesta iniciativa en un minut més”. “El que no pot ser és segrestar o endarrerir els debats innecessàriament”, ha postil·lat.
“Estem disposats a abordar qualsevol dubte o qüestió que es plantegi perquè aquesta proposta es pugui adoptar de manera immediata”, ha verbalitzat Fernando Sampedro. “Estem convençuts que avui quedarà clar que s’han abordat tots els dubtes”, ha afegit. “Després d’aquesta discussió, estarem més a prop encara que mai de l’aprovació pròxima de la proposta espanyola perquè no veiem cap altra alternativa”, ha subratllat. Així mateix, ha reiterat que el reconeixement del català, el basc i el gallec a la UE és una “prioritat que Espanya no abandonarà” perquè està “íntimament vinculada a la identitat nacional plurilingüe”. Així mateix, ha qüestionat que sigui necessari modificar els tractats de la Unió Europea: “Els tractats diuen que la identitat nacional dels estats membres ha de ser respectada. També són molt clars que el règim lingüístic de la Unió s’acorda per unanimitat mitjançant un reglament del Consell, ni més ni menys. Està clar que no fa falta una revisió dels tractats”, ha argumentat.
“No és el moment correcte”
Més veus. Per part de França, el ministre delegat d’Afers Europeus, Benjamin Haddad, ha verbalitzat el seu compromís de continuar dialogant i negociant amb el govern espanyol: “Sé que aquest és un tema molt important per als nostres amics espanyols, i ja he tingut l’oportunitat de discutir-ho diverses vegades amb el meu homòleg. Espero que puguem continuar treballant amb els espanyols per trobar solucions constructives per avançar. França es compromet a treballar amb els espanyols i tots els nostres socis per avançar i trobar solucions basades en el consens sobre aquest tema”.
Des de Luxemburg, el ministre d’Afers Exteriors i Comerç Exterior, Xavier Bettel, ha dubat que ara sigui el moment idoni per aprovar-ho: “Per ser molt transparent, aquesta setmana hem tingut moments molt difícils per acordar les sancions contra Rússia. Avui hem rebut la informació que hem pogut acordar les sancions, així que hem trigat dies a acordar-les. Encara no som capaços de prendre decisions sobre Israel i tenir un alto el foc a Palestina. [...] Així que crec que el moment realment no és el correcte”. “Entenc perfectament que per als espanyols el multilingüisme i les tradicions són molt importants, però el moment en la setmana que no som capaços de mostrar gaire unitat per veure que l’únic punt en què estem d’acord és... Bé, sense comentaris”, ha postil·lat.
“No tenim encara la unanimitat necessària”
El dilluns, el mateix ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va admetre des de Brussel·les que encara no havien aconseguit els suports perquè la proposta tiri endavant: “En aquests moments, amb els contactes que estem mantenint, no tenim encara la unanimitat necessària, però en qualsevol cas [el 18 de juliol] hi haurà un debat sobre el memoràndum que vam enviar després de la reunió del mes de maig”, va verbalitzar. “Ningú podrà amagar-se darrere suposats aspectes que diuen que no coneixen o estan prou detallats i exposarem molt clarament que això ha d’oficialitzar-se aviat, és una discriminació cap a Espanya i cap a la nostra identitat nacional”, va reiterar.
Salvador Illa i Imanol Pradales envien una carta als estats membres de la UE
Just ahir, el president Salvador Illa i el lehendakari Imanol Pradales van enviar una carta als estats membres de la UE defensant el reconeixement del català, el basc i el gallec. “Europa i Espanya no es podrien entendre sense les aportacions contemporànies de les llengües catalana, gallega i basca, parlades diàriament per milions de persones, amb uns nivells de producció cultural i comunicativa plenament comparables a les d’altres llengües ja reconegudes com a oficials a les institucions europees”, esgrimien. “Serveixen com a pilars clau de la cohesió i l’estructuració social”, afegien. I avisaven que seria “difícil justificar davant dels ciutadans” que una UE “fundada en el principi d’Unida en la diversitat imposi un model d’Un Estat una llengua a una ciutadania que democràticament s’identifica com a membres d’un Estat multilingüe”.