Ras i curt. Democràcia i Llibertat (DiL) no advoca per una reforma de la Constitució espanyola perquè, segons el seu candidat, Francesc Homs, "ja l'han feta per la porta del darrere".

Davant del Parlament de Catalunya, avui que fa 83 anys que es va reobrir de la mà del president Francesc Macià, Homs, acompanyat de l'historiador Jaume Sobrequés i del candidat de DiL, Aleix Sarri, ha posat sobre la taula que es reuneixen tres generacions molts diferents i que dues d'elles no han votat la Constitució.

Sobrequés, un dels pares de l'Estatut del 1979, s'ha lamentat que en aquests moments ha hagut d'anar amagant la seva participació a les Corts espanyoles perquè, fa trenta-set anys, la Constitució representava una possibilitat de "desenvolupar una estructura gairebé federal", però "contenia un seguit de gèrmens patògens" que, avui, "han aflorat a la superfície".

Sarri ha exposat la seva visió sobre la Constitució des del punt de vista d'una persona de trenta anys, perquè no l'ha pogut votar, i Homs ho ha fet visible dient que en aquests moments "hi ha hagut a Catalunya més gent que ha votat a favor de la independència que de la Constitució espanyola".

Constitució reformada

El candidat de DiL s'ha lamentat que la Constitució espanyola "ja ha estat reformada de manera encoberta" i ha exposat que l'únic que podran fer és "posar en paraules" la "perversió" del text que ja s'ha fet "sense passar pels vots de la ciutadania". Per això, Homs ha exposat que "no estem per la reforma de la Constitució" perquè "ja ho han fet".

"Ens sentirem més còmodes quan es redacti la constitució de Catalunya i ho defensarem a les Corts espanyoles i al Parlament europeu", encara que "participarem a tots els espais en què tinguem l'oportunitat de fer-ho" a Madrid, ha sentenciat.

Catalunya és una Nació

Homs ha recordat que l'Estatut del 2006 només el va votar el poble català, que "no lo votaron todos los españoles", i que la llei ja establia de manera "clara i diàfana" que Catalunya és una Nació "en majúscules". A més, ha afegit que "per molt que les Corts acordés un text", si aquest no hagués estat "validat" pels catalans, no s'hagués aprovat.