Aprovar primer i negociar després o negociar primer per assegurar-se que el decret sobreviurà al Congrés. Aquest és el dilema que té sobre la taula Pedro Sánchez a només dos dies d’un Consell de Ministres que pot tornar a posar a prova les costures de la coalició. Sumar exigeix que dimarts s’aprovi "sí o sí" un nou paquet de mesures d’habitatge i ha amenaçat fins i tot de no assistir a la reunió si el PSOE torna a ajornar-lo o presenta mesures que considera "descafeïnades". Els socialistes, en canvi, volen evitar repetir la història del juliol: aprovar un decret que unes setmanes després acabi tombat al Congrés per falta de suports. I és aquí on apareix Junts, que torna a tenir una de les claus de la majoria parlamentària. El PSOE ha reprès els contactes amb els de Carles Puigdemont i estudia les propostes que el partit va entregar directament a Sánchez el passat 3 de setembre. Míriam Nogueras assegura que els socialistes veuen "amb bons ulls" algunes d’aquestes mesures i reclama trobar un "mínim comú denominador" que permeti aprovar el decret com més aviat millor. El desnonament de Maricarmen ha accelerat un acord que feia dos mesos que estava encallat. Ara el govern espanyol té poc més de 48 hores per comprovar si la indignació social és suficient per quadrar una majoria parlamentària que fins ara semblava impossible.
Sumar posa el rellotge en marxa
La primera dificultat és el calendari. Sumar no vol esperar més. Després del desnonament de Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys expulsada del pis de Madrid on havia viscut durant set dècades, el soci minoritari considera que el govern de l'Estat necessita donar una resposta immediata. El comunicat difós dissabte és especialment contundent: el Consell de Ministres de dimarts ha d’aprovar mesures "efectives" i "no valen pedaços". Si no és així, els ministres de l’espai de Sumar amenacen de plantar la reunió. Entre les mesures defensades per Sumar hi ha la de recuperar la moratòria dels desnonaments per a famílies vulnerables sense alternativa habitacional, prorrogar contractes de lloguer i reforçar la protecció davant dels grans tenidors. L’espai també ha reclamat mesures concretes contra l'especulació, com regular amb més duresa els lloguers de temporada i limitar l’activitat dels fons immobiliaris.
El precedent del juliol
Per al PSOE, però, aprovar el decret dimarts sense haver fet abans els números al Congrés comporta un risc considerable. No seria la primera vegada. El govern espanyol ja tenia previst portar aquest mateix paquet d’habitatge al Consell de Ministres a finals de juliol, però va acabar ajornant-lo precisament perquè no disposava dels vots necessaris per convalidar-lo. En aquell moment, un dels principals obstacles era Podemos, que rebutjava la reforma de la llei del sòl inclosa en el text.
Els decrets llei entren en vigor quan els aprova el Consell de Ministres, però han de ser convalidats posteriorment pel Congrés. Això explica la prudència socialista: la Moncloa pot satisfer Sumar dimarts i, unes setmanes després, veure com una de les seves grans mesures socials cau a la cambra baixa. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ha deixat clar que el govern treballa perquè el decret arribi dimarts al Consell de Ministres, però també que necessita assegurar-ne els suports parlamentaris. Félix Bolaños ha confirmat contactes amb diferents grups i ha reclamat "responsabilitat" per poder aprovar un paquet de mesures "potent i complet".
Què vol Junts?
Aquí és on el trencaclosques es torna més interessant, perquè les posicions de Junts i Sumar no són completament antagòniques. Junts ha proposat, entre altres mesures, aturar els desnonaments quan el propietari sigui un fons d’inversió i impedir que aquests fons continuïn adquirint habitatges. En aquests punts pot haver-hi un terreny de coincidència considerable amb Sumar.
Les diferències apareixen sobretot en la política fiscal i en el tractament dels petits propietaris. Junts planteja desgravacions vinculades al lloguer, a la compra d’habitatge i als comptes d’estalvi destinats a adquirir-ne un, una filosofia que busca combinar la protecció del llogater amb incentius als propietaris. Precisament aquestes bonificacions havien generat reticències en l’esquerra del govern. Però en els últims dies s’ha produït un moviment important.
La possible frontissa de l’acord
Sumar s’ha obert a acceptar incentius fiscals per als propietaris. El mateix Ernest Urtasun sosté que "hi ha marge" per arribar a un acord, ha celebrat que Junts hagi tornat a la taula de negociació i insisteix que existeix la "voluntat política" del govern de coalició de què el decret tiri endavant, admetent que el seu espai podria assumir bonificacions per als arrendadors afectats per la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer. És una de les concessions que Junts reclamava i podria convertir-se en la frontissa que permetés quadrar el decret.
La fórmula podria consistir, per tant, en un intercanvi: més protecció per als llogaters i més restriccions als grans tenidors, a canvi d’incentius fiscals per als petits propietaris que hagin d’assumir pròrrogues o limitacions de renda. No significa que l’acord estigui tancat. Junts adverteix que no donarà suport a mesures que consideri "jurídicament inaplicables" i insisteix que ningú no ha de renunciar als seus principis. Però Nogueras també ha demanat explícitament trobar un "mínim comú denominador", una expressió que indica que el partit no exigeix necessàriament que totes les seves propostes acabin dins del decret.
Un decret amb dues ànimes podria acabar sent la solució de Sánchez. D’una banda, mesures que permetin Sumar defensar que el govern de l'Estat respon a la crisi social oberta pel cas Maricarmen: protecció davant dels desnonaments, pròrrogues dels contractes i limitacions als grans fons immobiliaris. De l’altra, concessions que permetin a Junts justificar el seu vot, especialment incentius fiscals als propietaris i mesures dirigides a facilitar l’accés a la compra d’habitatge.
I després encara queda el Congrés
L’altra dificultat és que Junts no és l’única peça que ha d’encaixar. El govern del país també manté contactes amb Podemos i amb altres grups parlamentaris, perquè la geometria exacta de la votació dependrà del contingut final del decret. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va reclamar divendres als partits del Congrés "altura de mires" i "responsabilitat" per aprovar un reial decret llei amb mesures "potents" que facilitin l’accés a un habitatge assequible i evitin desnonaments "tan traumàtics" com el de Maricarmen. Bolaños va assegurar explícitament que el govern espanyol manté converses amb "tots els grups parlamentaris que volen arribar a un acord" en aquesta matèria i "no només amb Junts". Per això, més que una negociació bilateral entre PSOE i Junts, el que la Moncloa intenta construir és una combinació parlamentària capaç de sobreviure a una votació que previsiblement tornarà a ser ajustada.
L’aritmètica parlamentària dona al PSOE cert marge, però no gaire. La convalidació d’un decret llei no exigeix majoria absoluta, sinó més vots a favor que en contra. Si PP i Vox voten no, sumen 169 escons, de manera que el govern de coalició necessita almenys 170 vots afirmatius. Amb PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB, BNG i Junts arribaria a 173, però també podria buscar combinacions alternatives amb Podemos. El que sí que seria gairebé letal és que Junts se sumés al no de PP i Vox, perquè aquest bloc arribaria als 176 vots i faria pràcticament impossible salvar el decret.
I aquest és el veritable sudoku de Sánchez: Sumar necessita demostrar que governa i que és capaç d’arrencar mesures ambicioses al PSOE; Junts necessita demostrar que els seus vots serveixen per modificar les polítiques del govern espanyol; i el PSOE necessita satisfer tots dos sense aprovar dimarts un decret condemnat a morir unes setmanes després al Congrés.