El primer cartell que s’ha penjat en la campanya de les eleccions generals espanyoles del 28-A és la portada de molts diaris d’avui. Després d’uns dies de tasques, diguem-ne, de reconeixement, com aquests minuts a l’inici dels partits de futbol on els rivals s’estudien, la premsa ensenya avui les seves cartes sense recar-se que se’ls vegi el llautó d’un o altre partit. El PSOE surt de tot plegat amb avantatge, doncs o bé les portades en parlen malament —molt malament, més aviat— o bé assenyalen els defectes dels seus rivals, especialment del PP. Al final, qui més espai de portada té, per activa o per passiva, són els socialistes o, com encara en diuen alguns, el sanchismo.
Els titulars són de garrotada, tant els informatius —La Vanguardia i El Periódico, que deixen en evidència al PP— com els fantasiosos i exagerats —La Razón, ABC i El Mundo, que estoven al PSOE a base de ferro. Comptat i debatut, sembla que les propostes del PP, segons els titulars, cerquen d’alienar-se als catalans, als pensionistes, als aturats…
La dreta mediàtica procura defensar els seus com pot. La pitjor manera de fer-ho és editar propaganda electoral, com fa l’ABC. D’entrada, amaga que els impostos que l'angunien (patrimoni, successions i donacions) són la xocolata del lloro de la recaptació fiscal. A sobre, no diu que aquests impostos són estatals, que només la seva gestió està cedida a les autonomies. Una comunitat mai no podria eliminar-los. Podia haver-ho fet el PP tots els anys que va disposar de majoria absoluta al Congrés. No ho va fer. Tampoc va voler evitar les diferències tan grans entre comunitats autònomes. Un solter de 30 anys que hereta béns valorats en 800.000€, dels quals 200.000€ corresponen al seu habitatge, pagaria un impost de 155.393€ a l’Aragó, 9.796€ a Catalunya i res a Andalusia. El PP, a més, va legislar per afavorir aquestes diferències, com explica Juan Torres, catedràtic d’Economia de la Universitat de Sevilla.
Per paga, un dels autors intel·lectuals de moltes d’aquestes mistificacions, Daniel Lacalle —un liberal del catecisme— és el guru econòmic de Pablo Casado i candidat al Congrés. Va de quatre per Madrid a la llista del PP —és a dir, sortirà. D’aquí plora la criatura.
En fi, els partits que posin a qui vulguin a les llistes. Peró el diaris tenen altres obligacions. Si en un afer on és tan senzill trobar dades —n’hi ha per parar un tren— “informen” enganyant d’aquesta manera, empassant-se i difonent les boles del seu partit de preferència, què no faran en altres qüestions d’interpretació més oberta, més “política”? En tindrem notícia ben aviat, segurament demà mateix.