Dia de glòria per la premsa de la dreta madrilenya: Íñigo Errejón, que és (o era) el candidat de Podemos a la Comunitat de Madrid concorrerà a les eleccions amb la plataforma de Manuela Carmena, alcaldessa de la capital d’Espanya. Podemos competirà contra Podemos. Dia de glòria per la premsa tercerista de Barcelona: el vicepresident Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi pacten amb la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, seguir amb les converses i —bola extra— la constitució d’una taula de diàleg entre els partits polítics.
El Mundo i La Razón no s’han pogut estar de fer la conyeta lletja d’il·lustrar la fractura en el lideratge de Podemos amb la foto de Carmena amb unes ovelles a la benedicció dels animals (ahir era Sant Antoni de Pàdua, que n’és patró. Ja saps, això que a Catalunya en diuen els Tres Tombs, etcètera, també ho fan a Madrid i d’aquí surt la imatge). A El Mundo identifiquen l’animal amb la mateixa Carmena, a qui descriuen com l’ovella perduda —potser la de la paràbola evangèlica. La Razón, en canvi, equipara la bèstia amb Errejón, que és “l’ovella negra” i parla de errejonazo. L’ABC s’ha estimat titular amb un acudit més suat: “Podíamos”. Quin tip de riure eh.
Aquest és el nivell. No només són dolents, aquests acudits. És que, per paga, t’han de fer ben explícita la grolleria, com aquells borratxets pesats que t’expliquen facècies a la barra del bar i t’etziben un cop de colze en acabar cada truaneria perquè te’n riguis, home, que és molt graciós. Avui és bon dia per comparar aquest estil matusser amb la sobrietat d’El País —tot respectant que contra gustos no hi ha disgustos.
També és eloqüent el titular d’El Mundo sobre la reunió Generalitat-govern espanyol. Diu que aquest “negociarà en dues meses les cessions al separatisme”. Cessions. Vet aquí un exemple de la cultura política espanyola que confon el diàleg amb la derrota, el debat amb la traïció i la negociació amb la covardia.
A Barcelona, en canvi, El Periódico i a l’Ara s’ho agafen d’una altra manera. S’ensuma un to de entusiasme contingut en els seus titulars, especialment en el del diari del Grupo Zeta, que contextualitza les converses Generalitat-govern espanyol amb el proper judici de l’1-O. No se sap quin és el raonament que lliga un esdeveniment que depèn dels tribunals i un altre que depèn de la Moncloa i de Palau. Podien haver tancat el titular dient “en portes de la Candelera”, que se celebra el 2 de febrer, i seria més exacte. En realitat, el context és menys engrescador: el govern espanyol, que va partit a partit, fa gestos de cara a l’aprovació dels pressupostos. Això d’El Periódico és una mica la lluna en un cove.
A El Punt Avui i a La Vanguardia, aquesta reunió no es presenta amb tanta preeminència. L’Avui perquè insisteix en les detencions arbitràries a cara coberta de Girona. El diari dels Godó obre amb la crisi de Podemos i torna a fer servir el concepte “esquerra” al seu titular principal. Si ahir s’havia de traduir per “PSOE d’Andalusia”, avui cal fer-ho per “Podemos”, que és tota una altra cosa. Esclar que uns i altres són d’esquerra, però no “l’esquerra”. Fa un efecte una mica confús, si més no pels que segueixen aquest diari.
