Josep Pla va viatjar a Nova York el 1954. Aquella visita seria la primera d’una sèrie que li permetria lliurar a la revista Destino un seguit de cròniques sobre el món mundial. Bocabadat davant els gratacels, els llums, el brogit de la gent i la pulsió atòmica de la capital financera dels Estats Units, l'escriptor va preguntar al seu guia: “Escolti, i tot això, qui ho paga?”.
La mateixa pregunta sura al voltant de les portades dels diaris d’avui, de les que s’escapa un aire de satisfacció mal continguda en desplegar la proposta estrella de la candidata de la triple dreta a la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso: una “rebaixa històrica” d’impostos. La Razón diu que retallarà 5,5 punts de l’impost de la Renda. El Mundo i l’ABC ho interpreten —el relat sempre per sobre dels fets— com la posada en marxa de l’alternativa política liberal als plans “intervencionistes” de Pedro Sánchez. Perquè, esclar, tothom sap que la decisió de rebaixar impostos no ho és gens, d’intervencionista. El Periódico parla de la “recepta liberal de Casado”. Ai, ai. Mira que si Alfonso Guerra tenia raó quan li va dir al primer president del Senat, Antonio Fontán, que és desenganyés, que els liberals espanyols de debò cabien tots dins un taxi… Ai, ai.
Una prova d’aquests instints menys liberals és la portada d’El País, on al costat de la informació sobre la benvolença fiscal de la candidata, explica que Andalusia i Galícia —dues autonomies governades per la mateixa dreta que representa Díaz Ayuso— no accepten de cap manera el peatge simbòlic (un eufemisme de poc) que el ministeri de Foment vol imposar a les autovies. No volen pagar res i ho volen tenir tot, mentre la ralentització econòmica ensenya la poteta i vés a saber si no acabarà en una nova crisi. La pregunta, my friend, is blowing in the wind: “Escolti, i tot això, qui ho paga?”.
Entretant, 516 immigrants són a bord de l’Open Arms i del Sea Viking, enmig del mar Mediterrani, deixats de la mà dels governs d’Europa i de la UE. Potser amb els estalvis fiscals de Díaz Ayuso hi podríem fer alguna cosa. Perquè si no hi fem res, ja se sap qui ho pagarà: les 516 persones a bord dels dos vaixells.
