El diari Tages Anzeiger de Zuric (Suïssa) ha publicat un contundent article contra decisió de la Fiscalia espanyola de reclamar dures penes de presó als presos polítics catalans, i ha lamentat que s'usi "la represàlia en comptes de la reconciliació". El diari afirma que la duresa de les penes fa que la solució política del conflicte entre Catalunya i l'Estat quedi "llunyana", i que estigui creixent la tensió altre cop entre Barcelona i Madrid.
El Tages Anzeiger diu que l'efecte del canvi de govern espanyol, ha durat poc. "L'esperança ha durat cinc mesos. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de Catalunya, Quim Torra, s'han reunit dues vegades. Les dues trobades han estat relaxades, les imatges van ser amistoses, una comissió bilateral va començar a treballar l'1 d'agost i el govern de Madrid va fer un senyal de relaxament: Els polítics presos van ser traslladats a presons catalanes, i es van retirar dues objeccions constitucionals de l'anterior govern espanyol contra decisions del Parlament català. Però què més? Molt poc des del punt de vista català. Torra vol que Sánchez es comprometi a fixar una data de votació per a un referèndum sobre la independència de Catalunya a finals de novembre", apunta.
El rotatiu apunta que la solució de Sánchez seria una altra: una reforma constitucional de to federal, i una revisió de les competències fiscals, i després votar sobre això. Però apunta que tot fa preveure que el PSOE no té temps material per dur a terme una reforma d'aquestes característiques, perquè no se sap ni tan sols si "el govern en minoria es podrà mantenir".
Segons Tages Anzeiger, ERC manté una posició "més moderada" davant Madrid que no pas els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra. I analitza quin pot ser el futur de la nova formació de la Crida. "La posició més radical podria aportar vots a la Crida, especialment si llavors el poder judicial de Madrid ja ha fet els primers judicis contra els acusats catalanistes", pronostica. Afegeix que si les sentències són dures es produirà una "radicalització" de les posicions catalanes.