Per cinquè any consecutiu, els catalans sortiran avui al carrer per reivindicar el procés independentista. Aquest any, però, no serà una Diada més. Aquest Onze de Setembre marcarà el tret de sortida del curs polític que haurà de recórrer el darrer tram previst al full de ruta. En els propers mesos, tant la política catalana com l’espanyola hauran d’esvair molts dubtes que resultaran determinants.

Després de la Diada al Passeig de Gràcia de Barcelona (2012), la Via Catalana que va unir la Sènia amb el Portús (2013), la V de la Diagonal (2014) i el punter que va recórrer la Meridiana (2015), aquest any la manifestació organitzada per l'ANC i Òmnium ha apostat per repartir-se pel territori i fer convocatòries també a Salt, Berga, Tarragona i Lleida.

Per primer cop aquesta Diada, que es produeix just quan el Govern i el Parlament enfilen el tram final del full de ruta independentista, comptarà amb la participació d'un president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El cap de l'Executiu, que havia pres part en totes les anteriors convocatòries com a alcalde de Girona i que des que ocupa la presidència ha assumit un fort protagonisme en el lideratge del procés, serà present a la concentració de Salt (Gironès).

Forcadell i Colau

També serà el primer cop que hi participa una presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La qui des del 2012 va ser un dels rostres visibles juntament amb Muriel Casals de la reivindicació independentista al carrer, hi participarà aquest any com a presidenta de la Cambra catalana. Ho farà assenyalada pel Tribunal Constitucional per un incident d’execució de sentència i amb l’amenaça d’un procés penal arran la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent davant del ple. Forcadell serà a la concentració de Tarragona.

A Barcelona se sumarà a la Diada, igualment per primer cop, l’alcaldessa Ada Colau. La líder de En Comú Podem serà al capdavant de la manifestació tot i preservar un discurs que li permet aixoplugar-se sota la reivindicació d’un referèndum acordat amb l’Estat i evitar comprometre el suport al full de ruta. No obstant això, els independentistes són conscients de l'empenta electoral de Colau i de la importància de la presència a la manifestació.

Tensió a JxSí

També a la capital catalana desfilarà el vicepresident, Oriol Junqueras, i l’expresident Artur Mas. Els socis de JxSí han viscut les darreres hores un episodi de tensió arran l’exclusió del Partit Demòcrata de l’acte de commemoració dels 40 anys de la Diada de Sant Boi, que els republicans van compartir divendres amb la CUP i Podem. Rere aquest gest, el PDC hi intueix la “temptació” d’ERC de reeditar el tripartit.

És un més dels fronts oberts del PDC que encara no ha aconseguit registrar-se com a partit davant del Ministeri de l’Interior. El ministeri que encapçala Jorge Fernández Díaz al·lega que ja existeixen altres formacions amb la paraula Demòcrata i que, a més, els Estatuts del partit, que no descarten la via unilateral per aconseguir la independència, podrien entrar en col·lisió amb la llei de Partits que fixa que els principis de les formacions polítiques han d’ajustar-se a la Constitució.

Pressupostos

No obstant això, malgrat les espurnes sorgides dins de JxSí, la tensió al Parlament es concentra en aquests moments entre republicans i cupaires. Puigdemont ha acordat amb la CUP el vot a la qüestió de confiança a què s’haurà de sotmetre el dia 28 davant del ple, però els cupaires no han garantit els suport als pressupostos i el Departament d’Economia, que encapçala Junqueras, no amaga la inquietud per aquesta situació.

El vicepresident recorda en una entrevista avui a El Nacional que la confiança es va trencar arran la negativa de la CUP a donar suport als pressupostos el passat mes de juny i reclama ara un acord que inclogui la qüestió de confiança però també el debat de política general i els comptes del Govern. Junqueras exigeix l’estabilitat parlamentària per garantir el funcionament de la legislatura fins que s’aprovin les lleis de desconnexió.

Full de ruta

El calendari de la legislatura es consumeix i el full de ruta avança. La previsió és que abans de l’estiu s’aprovin les lleis de desconnexió, inclosa la llei de transitorietat jurídica, que marca el trencament amb la legalitat espanyola, i el xoc final amb l’Estat.

A partir d’aquí, les formacions independentistes hauran de decidir si segueixen els acords tancats al full de ruta, convocant eleccions i un referèndum per ratificar la nova constitució, o bé un referèndum d’independència i, a continuació, eleccions.

Estat espanyol

Tot plegat mentre el govern espanyol segueix en funcions i amb l’amenaça d’unes terceres eleccions davant la incapacitat d'investir president. En aquest context, el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Maragallo admetia aquesta setmana al seu homòleg al Vaticà la possibilitat que Catalunya optés per tirar endavant una declaració unilateral d’independència.

Com els darrers quatre anys a les 17,14, la Diada farà sentir el seu batec pels carrers de Catalunya, però amb el convenciment que amb tantes incògnites obertes, l’Onze de Setembre vinent tindrà sens dubte un escenari ben diferent. La qüestió és en quin sentit.