A contracor i per la força, ERC ha assumit que la investidura de Pere Aragonès haurà d'esperar més del que haurien volgut. Fins i tot més del que esperaven després de les dues primeres investidures fallides. Assumit ja que l'acord amb Junts no arribarà aquesta setmana, han intensificat la pressió perquè sigui en menys de quinze dies, abans de l'1 de maig. En paral·lel a la negociació per fer govern, cadascun dels implicats treballa la seva pròpia estratègia per dominar el relat. I els republicans fa dies que s'esforcen a deixar clar que l'únic responsable que encara no hi hagi govern és Junts

"Per ERC no serà", "no hi ha esculls insalvables sinó excuses", "no entenem per què encara no s'ha tancat un acord", són alguns dels arguments més repetits les últimes setmanes en les compareixences públiques dels dirigents d'ERC. Aquest dilluns, els de Junqueras han elevat un punt més el to. En les formes i en el fons. Acusen els junters de voler demorar l'acord per interessos partidistes i els posen una mena d'ultimàtum -sense concretar què passaria si s'incompleix el límit fixat- que situa l'1 de maig com el dead line per tancar l'aliança. 

Per donar solidesa al seu posicionament, que ells s'han atipat d'enviar propostes a Junts mentre que els de Puigdemont dilaten el calendari sense motius, l'equip negociador d'ERC ha comparegut aquest dilluns en bloc per exposar els punts clau del document que van traslladar ja fa nou dies i del qual només han rebut, diuen, una resposta parcial, a un de les cinc carpetes que l'integren -estratègia independentista, sobirania del Parlament, pla de govern, estructura de l'executiu i mecanismes de coordinació- i que detallem a continuació. 

1. Estratègia independentista

És l'apartat que va fer encallar les converses durant les primeres setmanes i encara no està resolt. Durant els primers compassos de la negociació, Junts va neutralitzar la proposta d'ERC de seguir avançant en altres matèries per no quedar bloquejats. Finalment, després d'haver posat les bases per avançar en aquest terreny, s'han obert a encetar altres carpetes. 

La proposta que ERC ha traslladat -i que sintetitza en un sol document el que s'han anat intercanviant les dues parts al llarg d'aquests dos mesos- planteja la necessitat de disposar d'un nou estat major que comandi l'estratègia independentista. Li diuen direcció col·legiada. La idea és que incorpori els tres partits independentistes -ERC, Junts i la CUP- i les dues principals entitats sobiranistes -Òmnium i l'ANC-. Els republicans destaquen que en aquest espai hi ha de tenir presència el president Puigdemont, el circumscriuen al Consell per la República però reclamen que sigui autònom. 

Aquest llarg període de negociació ha servit per llimar les asprors entorn al Consell per la República, del qual ERC havia recelat fins ara. L'òrgan s'ha endinsat en una reformulació que el faci més participatiu i la proposta és que tingui un paper cabdal en la internacionalització de la causa catalana. Un element que se situa com a essencial en la preparació de les bases per un virtual "nou embat" amb l'Estat, en cas que aquest segueixi tancant la porta a l'autodeterminació i l'amnistia. El marge que es dóna a la taula de diàleg amb Madrid és de dos anys, tal com figura a l'acord amb la CUP. 

Un dels punts clau és la voluntat de "reprendre la iniciativa" per part de l'independentisme. Per això se subratlla la importància de no quedar-se de braços creuats mentre s'espera que la negociació amb l'Estat doni fruits. Cal, diuen, anar-se preparant en paral·lel. 

Encara en aquest primer bloc, ERC parla de coordinació institucional de l'acció de les forces independentistes, al Parlament, al Govern però també a Madrid. Aquest és un dels apartats no resolts, i és que els republicans volen circumscriure aquesta unitat d'acció al Congrés i al Senat només als temes que tinguin a veure amb el procés, mentre que Junts demana que sigui en tots els àmbits. 

2. Sobirania del Parlament

El 14-F ha dibuixat l'hemicicle amb més diputats independentistes de la història. El document insisteix en la necessitat de no malbaratar aquests 74 diputats, sinó coordinar-los de manera que serveixin per consolidar la sobirania del Parlament. Un primer pas va ser la fita històrica d'aconseguir que cinc dels set membres de la Mesa siguin independentistes. Entre els objectius que es plantegen hi ha aprofundir en el pacte antifeixista

3. Pla de govern

En la primera reunió que van mantenir el dimecres després de Setmana Santa, ERC i Junts van començar a fer feina en matèria de programa. A l'espiell, el desplegament de polítiques socials per donar resposta a la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia. Els republicans han plantejat tres eixos: el reforç de l'estat del benestar, la cohesió social i el bon govern. 

Entre d'altres, s'hi recull el pla de rescat social de 700 milions d'euros que va anunciar Aragonès en el discurs d'investidura, o la injecció de 5.000 milions d'euros més al pressupost de Salut. 

4. Estructura de govern

Pere Aragonès té molt clara l'estructura del govern que vol presidir. La proposta enviada a Junts aposta per un govern totalment paritari, on el 50% dels alts càrrecs estiguin ocupats per dones. Alhora, preveu la creació de tres noves conselleries, la de Feminismes i Igualtat, la d'Acció pel Clima i la d'Universitats i Coneixement. Per no sobredimensionar l'executiu, la proposta duu aparellada al supressió d'altres àrees.

En paral·lel, s'insisteix en una nova figura governamental que gestioni directament els fons europeus, el comissionat Next Generation. La voluntat d'ERC és que estigui adscrit al departament de Presidència, que estarà a les seves mans, i no a Economia, que passarà a dependre de Junts. Sobre aquest punt hi ha discussió, tot i que els republicans asseguren que no els consta que els junters hi tinguin objeccions. 

5. Cohesió del govern

Si d'una cosa ha servit la passada legislatura, durant la qual les turbulències entre socis ha estat a l'ordre del dia, és per prendre nota dels errors que no es volen repetir. Per això, al document s'hi afegeix un capítol específic dedicat a com greixar els mecanismes de coordinació per sufocar crisis.

Es dóna per fet que en un govern de coalició serà inevitable que sorgeixin diferències, la intenció no és anul·lar-les, sinó saber-les gestionar per evitar que impactin en l'estabilitat de l'executiu. Es faria a través de tres comissions de seguiment de l'acord de govern, cadascun circumscrit en un àmbit concret, l'un al Parlament, l'altre entre partits, Parlament i Govern i un tercer en forma de jornades de convivència dels membres de l'executiu. 

A la imatge principal, els quatre membres de l'equip negociador d'ERC. / Marc Puig