Veure un desnonament al barri de Pedralbes de Barcelona no és gens habitual, com tampoc no ho és que ho facin amb un pis de 290m2. Però sempre hi ha una primera vegada per a tot i ahir la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona en va aturar un en aquest barri, el que té la renda més alta de tota la capital catalana. 

La Victòria Bonet ha hagut de posar diferents cadenats a l'ascensor de l'edifici, ja que, generalment, en aquests pisos l'ascensor s'atura dins la casa de cada veí. El pis el va dissenyar el seu pare, que era el conegut arquitecte Antoni Bonet, i està replet d'obres d'art i llegat històric que, assegura, haurà d'acabar venent o donant per "poder viure".

La PAH va haver de fer front a la presència –i insistència– de cinc manyans i set persones de la propietat, però finalment va aconseguir aturar el desnonament i ha donat quinze dies –com a mínim– més de marge a la propietària fins que el jutge es pronunciï. 

15 dies

"La PAH, que és dels únics de qui em refio, m'han dit que hi ha quinze dies segurs", ha explicat la propietària en una entrevista a TV3, on ha explicat que el secretari del jutge ja va dir-li que "d'un dia per un altre no es podia pagar" i s'ha lamentat que suposa que "d'aquí a quinze dies tornarem a tenir ball".

Entre les coses que té previst vendre hi ha una taula que és un tronc de Punta Ballena (Uruguai), que ha viatjat durant tot l'exili amb ella i la seva família "com si fos una maleta més".

També té dos butaques BKF "úniques i originals" de l'any 1938 o una escultura de José Luis Sánchez –una de les figures més destacades de l'escultura contemporània espanyola–, feta a mida per a la paret de casa seva, entre desenes d'altres obres d'art de molt de valor, com quadres de Picasso fets exclusivament per a ella.

Arruïnada i pobre

Per la Victòria, el més important ara és "tenir un habitatge digne" perquè reconeix: "Sí, estic arruïnada i sóc pobre", però, tot i això, ha assegurat que no abaixarà el cap. Precisament per això, ha demanat "una oportunitat" per poder retornar el deute perquè, assegura, "quan no tens diners, ets sents culpable, encara que no hagis fet res de dolent".

Amb el cap ben alt –com ella mateixa diu–, la propietària admet públicament que deu diners a la comunitat de propietaris que, diu, "quan pugui recuperar-me tornaré", es lamenta: "Quan et trobes un veí et sents molt malament".

I és que, fins i tot, la comunitat l'ha privat de tenir llum impedint el treballador de la companyia elèctrica entrar a l'habitació dels comptadors –ha estat sis mesos sense– i, també, li ha posat una querella criminal demanant presó, segons explica, "per alçament de béns", però va ser absolta.

El seu únic objectiu ara és, a banda de tenir un pis on pugui viure, que no es perdin les obres del seu pare.