Les qüestions prejudicials que el jutge Pablo Llarena va plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les euroordres s'acosten al final del seu recorregut i a la concreció d'una resposta. Aquest dijous l'Advocat General exposarà les seves conclusions al respecte. L'experiència a Luxemburg demostra que la veu de l'Advocat General acostuma a tenir molt de pes al Tribunal de Justícia. Llarena va presentar les seves qüestions després que Bèlgica es va negar a extradir el conseller Lluís Puig. El jutge va demanar al Tribunal que es pronunciés sobre aquesta negativa i sobre l'abast de l'euroordre. La resposta del tribunal serà clau per a la situació dels exiliats.

Des del moment en què Llarena va plantejar les seves preguntes al TJUE, les euroordres contra els polítics independentistes exiliats van quedar paralitzades. Aquesta va ser la raó que va esgrimir la justícia de Sàsser per deixar lliure el president Carles Puigdemont quan el setembre passat va ser detingut a L'Alguer, tot i que des del Suprem es va insistir que les ordres de detenció seguien vigents.

Set qüestions

El procediment de les prejudicials va començar fa més d'un any, després que la justícia belga va rebutjar lliurar Lluís Puig a Espanya per considerar que el Suprem no era el tribunal competent per jutjar-lo i amb l'argument que existia d'un risc de vulneració de la presumpció d'innocència, a la vista de les declaracions públiques de jutges i magistrats del Suprem contra els polítics exiliats. Davant d'aquest rebuig Llarena va presentar set qüestions prejudicials al TJUE en que demanava aclarir si un país pot negar-se a atendre una euroordre apel·lant al propi dret nacional, i al marge del que marca la decisió marc del Consell relativa a l'ordre de detenció europea i el procediment d’entrega.

 

Llarena demanava, entre altres punts, conèixer quins "elements exigeix el dret de la Unió perquè un Estat membre pugui concloure que en un altre Estat membre existeix risc de violació dels drets fonamentals", com ha assenyalat Bèlgica per denegar l’extradició de Puig a Espanya; o com es pot concloure que el Tribunal Suprem no és competent, sense sol·licitar “la informació complementària específica que condicioni aquesta decisió”.

La darrera qüestió que planteja el jutge és si la decisió marc sobre l’euroodre s’oposa que el Suprem “emeti una nova euroordre contra la mateixa persona i el mateix estat membre”.

Set hores de vista

El passat mes d’abril el TJUE va celebrar la vista, de més de set hores, sobre aquestes qüestions en què les parts van defensar el seu posicionament i on van intervenir a més dels advocats dels exiliats, l’advocat de l’Estat, la Fiscalia espanyola, la Comissió Europea, el Regne de Bèlgica i Vox.

La competència del Suprem per jutjar Puig va ser un dels punts que es va abordar, atès que el seu advocat, Gonzalo Boye, va esgrimir el dret al jutge predeterminat per llei per denunciar que el Suprem no era el tribunal a qui corresponia jutjar el cas del conseller. Igualment, les intervencions van abordar el debat sobre si per denegar una euroordre calia acreditar una deficiència generalitzada del sistema judicial espanyol, com va reclamar la Comissió, o si és suficient amb l’existència d’un risc contra un grup concret, com van defensar els advocats dels exiliats.

El passat mes de febrer el TJUE ja es va haver de pronunciar sobre les euroordres arran d'una qüestió prejudicial presentada per la justícia holandesa sobre el lliurament a Polònia de dos ciutadans d'aquell país. En aquella sentència, el tribunal de Luxemburg va determinar que les euroordres han de tenir en compte la situació de la persona afectada, la naturalesa del delicte pel qual se'l persegueix i la imparcialitat del tribunal que ha de veure la causa.