La Plataforma per la Llengua, que treballa per promoure el català, ha denunciat que "el ministre José Luis Ábalos no permet que els ciutadans se li adrecin en valencià". Amb aquest tuit, adjunta un document de l'oficina del Ministeri de Foment que exigeix que s'hi dirigeixin en castellà per atendre la consulta d'un ciutadà: "Bona tarda, ens podria enviar la carta en castellà? Una salutació". La resposta la firma la mateixa Secretaria Particular del Ministre.
‼️ El ministre @abalosmeco no permet que els ciutadans se li adrecen en valencià
— Plataforma per la Llengua🎗 (@llenguacat) June 29, 2020
❌ L'oficina del ministre de @fomentogob exigeix que les cartes se li enviïn en castellà, com la darrera que li ha fet arribar @OscarEscuder1, president de la @llenguacat
👉 https://t.co/N41VKjkp6Q pic.twitter.com/hocz0ZokZ2
L'autor de la sol·licitud és Òscar Escudero, president de la Plataforma per la Llengua. El cas ve arran del nou portal web de Renfe que, des del 22 de juny, es va estrenar diferenciant el català i el valencià. Fet que aquest organisme considera una "discriminació". Escudero va enviar una carta a Foment expressant la "preocupació perquè l'actual govern espanyol continuï aplicant aquestes pràctiques envers la ciutadania valencianoparlant en fer aquesta distinció".
La Plataforma assegura que va rebre la resposta que han adjuntat l'endemà i lamenten que l'exigència de dirigir-se en castellà "no al·legués cap motivació, ni tan sols ho demana si us plau ni amb un interrogant". Consideren que el que estan fent és donar ordres i una manca de sensibilitat respecte a les llengües cooficials. A més, recorden a Ábalos que precisament ell és valencià i hauria de ser el primer a "promoure la seva llengua pròpia". Actualment, l'Estat té 43 dels 97 portals web que diferencien la versió catalana de la valenciana.
Una altra polèmica
No és l'única polèmica dels darrers dies. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) ha declarat nuls diversos articles del decret de la Generalitat Valenciana sobre la creació i el funcionament de l'Oficina de Drets Lingüístics. Els magistrats han estimat parcialment el recurs contra el decret presentat per l'Asociación para la defensa del castellano en la Comunidad Valenciana, que argumentava que el text pretenia defensar "només" els drets dels catalanoparlants a expressar-se en valencià i deixava "desemparats" els castellanoparlants. La sentència declara nuls diversos punts del decret perquè consideren, entre altres aspectes, que excedeixen la funció d'assessorament i entren a regular una activitat administrativa prèvia.