L'alcalde d'Anvers, Bart De Weber, ha denunciat el que a Flandes es coneix com la "fúria espanyola", que va acabar amb l'assassinat de milers de ciutadans d'aquesta localitat fa 455 anys. "Fa 455 anys, la Fúria Espanyola ens va atacar. Milers de ciutadans d'Anvers van ser brutalment assassinats. La nostra edat d'or es va acabar. Poemes com el de Pieter Sterlinck denuncien la tirania i lamenten la terrible injustícia. Unes paraules que encara avui dia són inquietants", ha denunciat l'alcalde, que ha afegit una pintura anònima sobre la massacre.
El saqueig d'Anvers va ser protagonitzat pels Tercios de Flandes, després que les forces rebels formades per gent d'Anvers, alemanys i valons van intentar capturar el castell de la ciutat regit per Sancho Dávila. Soldats espanyols van córrer des d'altres localitats per defensar el castell i van saquejar Anvers durant tres dies, mentre calaven foc a les cases. Es calcula que hi va haver entre 6.000 i 7.000 morts.
Durant el regnat de Carles d'Habsburg (1516-1556), que la historiografia espanyola anomena curiosament I d'Espanya i V d'Alemanya —quan ni Espanya ni Alemanya no existien com a estats—, es van fabricar les dues principals causes que farien esclatar el conflicte. Per una banda, la difusió i la professió del calvinisme (una branca del protestantisme) tant entre les elits com entre les classes populars dels Països Baixos, i per l'altra, la violenta repressió que va ordenar exercir Felip II (fill i hereu de Carles) a través de la Inquisició i dels Tribunales de Tumultos.
Els 'Tribunales de Tumultos'
Durant els nou anys que separen la creació del Tribunal de Tumultos (1567) de la massacre d'Anvers (1576), l'aparell repressor hispànic va escriure una de les pàgines més negres de la història de Flandes. Va processar 8.957 persones acusades de promoure la revolta contra la monarquia hispànica i contra la unitat catòlica. 1.083 persones serien públicament executades i una massa de població no quantificada però relativament important segons les fonts es veuria obligada a emprendre el camí de l'exili. Els casos més sonats serien el del comte d'Ergmont, cosí del rei Felip II per via materna i general de l'exèrcit hispànic, i el del comte d’Horn, que havia estat patge i cambrer de Carles I (el pare de Felip II) i havia ocupat diversos càrrecs en l'administració hispànica als Països Baixos. Ergmont seria executat per la seva oposició a la implantació de la Inquisició i Horn per mantenir negociacions amb els independentistes.
Les tropes espanyoles van abandonar Anvers el 26 de març del 1577, però la seva presència a Flandes va quedar sentenciada. El saqueig d'Anvers va significar l'inici de la pèrdua de les possessions hispanes a Flandes.