Lluitar contra els “partits processistes”, seduir l’independentisme que ha deixat d’anar a votar o que ho ha fet “amb la pinça al nas”, entrar al Parlament en les pròximes eleccions, declarar la independència de Catalunya, fer-la efectiva i sostenir-la. Aquest són els propòsits del projecte Dempeus per la Independència, que neix dels partidaris de la llista cívica de l’ANC (proposta que va fracassar davant el rebuig per la mínima dels socis de l’entitat) i que s’ha presentat aquest dijous tarda al centre cívic de les Cotxeres de Sants, on s’han reunit unes 400 persones per escoltar els quatre portaveus de l’entitat: Josep Punga, el jove que va disputar la presidència de l’ANC a Lluís Llach; Manel Manzanas, Josep Lluís Rodríguez i Mariana Muchnik.
Bona part dels seus discursos s’han centrat a criticar el paper dels partits que van liderar l’1-O, a qui han retret que han deixat “abandonats” els independentistes. Punga ha clamat contra la “corrupció política i democràtica” dels líders del procés, a qui també ha recriminat que hagin tingut el moviment “segrestat emocionalment” des de fa vuit anys. “Fins quan pensaven que podrien abusar de la nostra paciència?”, s’ha qüestionat entre aplaudiments. Muchnik s’ha pronunciat en uns termes molt semblants: “Vam anar a dir bona nit als presos polítics que ja havien anat pactant amb Espanya a la nostra esquena”, ha assegurat indignada.
“Necessitem noves persones que liderin el projecte”
Manuel Manzanas ha parlat de “regeneració democràtica” en un moment en què no hi ha, segons ell “cap líder creïble per fer la independència”. “Assumim-ho, ens van fallar i ens estan fallant. Necessitem noves persones que liderin el projecte”, ha insistit entre aplaudiments, demanant que el moviment superi “lideratges messiànics”. La tardor del 2024, els militants dels dos principals partits independentistes, Junts i Esquerra Republicana, van tornar a elegir com a presidents de les seves formacions qui eren el president i el vicepresident del Govern de l’1-O, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, respectivament. Durant l’acte, s’han reproduït vídeos de persones que han donat suport al moviment, entre les quals hi havia l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i Roger Espanyol.
Els quatre portaveus s’han queixat que la independència ha passat en un segon pla al Parlament de Catalunya, on el moviment ha perdut la majoria després de més d’una dècada. A més, amb el partit socialista governant a la capital, Barcelona, al país, després d'un pacte amb Esquerra Republicana; i a Madrid, amb el suport tant d'ERC com també de Junts, han denunciat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, tregui pit d'haver aconseguit que el conflicte desaparegui del país: “L’Estat espanyol està contentíssim amb el comportament dels partits catalans. ‘Catalunya està pacificada’, diuen. Nosaltres venim a tornar-la a alterar”, ha deixat ben clar Josep Lluís Rodríguez.
Les preguntes del públic
L’acte s’ha acabat amb preguntes per part del públic. Els portaveus han respost a quatre qüestions plantejades pels assistents a l’acte: si seran un nou partit, si provenen de la llista cívica, si creuen que una nova plataforma dividirà encara més l’independentista i també si hi haurà interlocució amb altres partits. Punga no ha aclarit quina serà la forma del nou projecte de cara a les pròximes eleccions al Parlament, que si no hi ha un avançament electoral, no es produiran fins al 2028. Muchnik ha explicat que entre els promotors de Dempeus hi ha partidaris de la llista cívica, però que no volen que se’ls encaixi en una sola definició perquè es tracta d’un moviment transversal.
Manuel Manzanas ha negat que el seu projecte divideixi l’independentisme, ja que el seu objectiu és unir els “partidors de la independència” i que no demanaran els carnets ni les ideologies, sinó un únic objectiu compartit. Preguntat per si hi haurà aliances electorals amb altres plataformes i interlocució amb altres formacions, Rodríguez ha explicat que el seu objectiu és liderar el “moviment realment independentista” i que exploraran els fulls de ruta de partits i entitats que considerin afins per comprovar si poden arribar a “aliances sòlides”, amb les quals es volen presentar a les pròximes eleccions.