El portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, ha plantejat que siguin "representants electes en territori català" els que decideixin qui forma part del Consell de la República que es vol impulsar a Bèlgica, i que no sigui un repartiment entre partits.

En una entrevista a Europa Press, ha detallat que aquesta proposta està oberta a discussió entre la resta de forces sobiranistes, si bé ha demanat que la composició d'aquest òrgan "no sigui fruit de pactes entre partits o pactes parlamentaris".

Per això, ha defensat que siguin "els electes en territori català, aquells als quals la gent ha votat i que, bàsicament, són regidors, alcaldes i diputats en el Parlament" els que configurin un ens que legitimi el Consell de la República, que no necessàriament hauria de presidir el president a l'exili Carles Puigdemont.

"Hauríem de separar les coses: Puigdemont és el candidat legítim que va ser suspès en el seu moment i que només un procés d'eleccions al Parlament de Catalunya hauria de substituir", encara que veu bé que opti a presidir el Consell mentre no pugui ser restituït en la Generalitat.

És per això que ha proposat recuperar "aquella famosa Assemblea d'Electes" que va impulsar l'AMI el 2016 i 2017, constituir-la i convertir-la en un ens que avali la composició i decisions del Consell de la República. "Seria un missatge que té a veure amb tota la línia de discurs de procés democràtic que hem tingut. Trenca amb tots els esquemes clàssics de partit", ha reivindicat.

No parar fins a implantar la República

El Consell de la República és l'estructura amb què es pretén organitzar el Govern que va ser cessat en aplicació de l'article 155 de la Constitució i que es va exiliar a Bèlgica, davant la resta de l'Executiu català que va anar al Tribunal Suprem i va ser injustament empresonat. "Són innocents i només poden ser culpables d'haver executat el mandat popular", ha afirmat, i creu que el seu trasllat a presons catalanes no ha canviat en res la seva situació jurídica.

Per al també diputat en el Parlament, la via adoptada per resoldre el conflicte català és "la repressió utilitzant tots els estaments de l'Estat, a costa de saltar-se el principi d'estat de dret", per la qual cosa descarta que els sobiranistes investigats tenguin un judici just.

Davant d'aquest diagnòstic, Castellà ha defensat que es doni el missatge que l'independentisme no canviarà els seus objectius: "No ens pararem en el procés de fer efectiva la República per més repressió que exerceixin".