L'impacte per la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de retirar l'acta de diputat a Alberto Rodríguez encara continua. Unidas Podemos ha registrat un escrit a la Mesa del Congrés per sol·licitar l'anul·lació de l'ofici emès per la presidenta de la Cambra a la Junta Electoral Central (JEC) per substituir l'ara exdiputat, en execució amb la sentència del Tribunal Suprem que va establir la seva inhabilitació al sufragi passiu.

Així mateix, el grup confederal demana que l'òrgan de govern del Congrés remeti aquesta qüestió a la Comissió de l'Estatut del Diputat per dictar una conclusió que sigui "respectuosa" amb el Reglament de la Cambra Baixa i la legislació vigent. I és que la formació creu que aquesta resolució vulnera la jurisprudència del Constitucional per desproporcionada i és errònia des del punt de vista competencial.

"Aquesta és l'única solució d'acord amb l'autonomia parlamentària per analitzar els efectes de la sentència del Suprem d'acord amb el procediment que estableix el reglament", expliciten l'escrit subscrit pels secretaris dels morats a la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello i Javier Sánchez Serna, i el secretari general del grup parlamentari, Txema Guijarro.

Reglamentàriament, les funcions de la Comissió de l'Estatut del Diputat, que sempre es reuneix a porta tancada, són analitzar les possibles incompatibilitats de les senyories per autoritzar o no les activitats extraparlamentàries dels membres de la Cambra i tramitar la primera fase dels suplicatoris que després s'elevaran al Ple.

Batet va excedir-se en decidir per la taula

El document raona que el Reglament del Congrés estableix facultats executives "d'especial intensitat" Batet, però no delimita "de manera tancada" les atribucions de la presidenta i la Mesa, que fins i tot de vegades se superposen. 

Així mateix, rememoren sobre aquest cas concret que va ser la Mesa la que va avaluar i va respondre en primer lloc sobre l'abast de la sentència que afectava l'exparlamentari, arran de les sol·licituds del PP i Vox perquè es desposseís del seu escó Rodríguez, optant per mantenir el càrrec.

Per tant, conclouen que una vegada que la Mesa va assumir aquesta competència, sense que Batet s'hi oposés d'inici, cal "entendre" que el seu criteri "no pot ser revocat" en virtut d'un acte "exclusiu" de la presidenta. "El contrari equivaldria a situar el Mesa en una situació de dependència caracteritzada per la inseguretat jurídica i l'arbitrarietat vedades constitucionalment", aprofundeixen.

D'aquesta manera, recalquen que a la reunió que va tenir lloc dijous 21 va ser la Mesa la que va tornar a assumir el criteri de decidir sobre el futur de Rodríguez, però l'endemà i davant de l'ofici que establia "obligada" la inhabilitació al sufragi passiu, Batet va prendre la decisió de retirar-li l'acta sense consultar l'òrgan parlamentari, a més de no disposar aleshores d'un informe sobre els lletrats de la cambra.

Clar error competencial

Així, Unidas Podemos entén que aquesta decisió "unilateral" incorre en un "clar error de falta de competència", atès que era la Mesa, amb el "vist bo" de la presidenta, la competent per donar efecte a les sentències fermes que afecta l'Estatut del Diputat.

"La Presidenta no pot, inopinadament, sense informe jurídic previ sobre el tema, ni audiència a la Mesa, assumir la qüestió i dictar per si sola un acord que pretengui liquidar l'assumpte", raonen els signants de l'escrit que, per tant, sol·liciten que es reconegui que la competència per decidir sobre la sentència del Suprem és de la Mesa, no de Batet, per "imperatiu reglamentari i constitucional"

Pel que fa a l'ofici a la JEC per procedir a l'acte formal de destitució de Rodríguez, basat en l'article 6 de la LOREG, el grup confederal entén que no pot operar com a fonament per ordenar la retirada de l'escó, ja que en cap cas no es refereix a la pena accessòria d'inhabilitació per sufragi passiu durant el temps que duri la condemna per als casos en què "un representant hagi estat condemnat per atemptat contra l'autoritat".

Segons ell, aquest precepte només apunta a dos casos: pena privativa d'alliberat i pèrdua temporal al sufragi passiu en casos "especialment greus". Per tant, el cas de Rodríguez no s'ajustaria a aquests criteris, ja que si escau la condemna de presó es va commutar per una multa que ja va abonar.

Una suspensió de 45 dies

També fa referència a doctrina constitucional, concretament dues sentències, que advoquen per executar interpretacions que, respectant la llei, produeixin conseqüències "menys lesives" quan hi ha el joc el dret de representació política. En contraposició, adverteixen que una visió "grevosa" atemptaria contra els seus drets.

"En el cas actual resulta perfectament possible efectuar una interpretació de la legalitat que combini el respecte a la decisió de la Sala Penal del TS d'inhabilitació especial, amb el dret del diputat a la representació política", exposen per assenyalar que la via que marca el Constitucional seria la de suspendre les seves atribucions com a parlamentari durant 45 dies, però sense parar del càrrec.

Per això, retreuen que aquest no hagi estat el criteri de la presidenta amb una resolució de pèrdua de l'acta "sense motivació", en rebutjar una mesura menys restrictiva. "No cal ser jurista per constatar la desproporció", llancen sobre la decisió de Batet.

 

Imatge principal: L'exdiputat de Podemos Alberto Rodríguez / EFE