Crispació i xoc de criteris d’investigació i fiscals. És el que s’ha viscut aquest dimarts en el judici als Pujol, a l’Audiència Nacional, en què dos pèrits de l’Agència Tributària han assegurat amb rotunditat que els negocis milionaris de Jordi Pujol Ferrusola, amb grans empreses, com Copisa i Isolux, no serien reals perquè “no hi ha documentació ni contractes” de la seva feina com a intermediari “ni tenia capacitat material ni de personal” per dur-la a terme. Per contra, pèrits contractats per la defensa de Josep Cornadó, exdirectiu de Copisa, i que són inspectors d’Hisenda en excedència, han manifestat que aquesta feina d’intermediari és “una pràctica habitual” en certs sectors, com l’immobiliari, i que no és necessari una infraestructura perquè “el que és important és la seva agenda i posar en contacte empresaris”. Han afegit que poden ser acords "verbals”, i que se solen cobrar d’entre el 2 i el 4% del total de l'operació, i el fill gran de Pujol va cobrar entre l’1,5 i el 3%.
En la vista, també s’ha viscut un xoc dialèctic entre l’inspector d’Hisenda, amb el número identificatiu 26.695, i l’advocat de Jordi Pujol Ferrusola, el penalista Cristóbal Martell. El funcionari s'ha molestat quan Martell li ha exposat que el seu informe, en part, és contradictori amb les resolucions de la delegació de la Inspecció d’Hisenda de Catalunya sobre la legalitat dels negocis de Pujol Júnior. El funcionari també ha contestat de forma crispada a altres advocats defensors que li requerien saber si en el seu informe de 2020 havia incorporat informació donada pels acusats i testimonis, i “no només les tesis acusatòries de la UDEF”. “Feia el que em deia el jutge instructor”, ha contestat, quan li han requerit quin era el criteri per analitzar factures, i ha respost que el jutge va dir-li “només les constructores”.
Intervenció del president del tribunal
“Vostè se sent agredit com a professional... Però, ens hem de tranquil·litzar una mica; cadascun està complint la labor que correspon, no té vostè que pressuposar, esperi que li facin la pregunta", li ha requerit el president del tribunal, José Ricardo de Prada, al funcionari. El magistrat s'ha mostrat molt conciliador amb les parts, però primmirat amb l'única advocada del judici, Ana Bernaola, defensora d'Alejandro Guerrero Kandler i molt meticulosa amb els interrogatoris. De Prada ja ha hagut d’apagar diversos incendis de l’equip policial, sobretot quan l’instructor de la UDEF va confessar que “sentia animadversió” pels Pujol i els seus advocats.
El magistrat president ha tornat a demanar al funcionari que es "tranquil·litzés" quan Carles Monguilod, defensor de Gustavo Buesa, li ha reclamat si va demanar informació complementària per fer les seves conclusions i que contradiuen que fossin actuacions simulades, com sosté la unitat policial investigadora, la UDEF.
Blanqueig de capitals
En aquesta sessió, molt tècnica, el fiscal anticorrupció i els dos advocats de l’Estat han demanat als dos pèrits d’Hisenda que desenvolupessin els dubtes de les factures del fill gran de Pujol i des de l’any 2004, que —han indicat— està prescrit en l'àmbit tributari i penal, “però no per al delicte de blanqueig de capitals”.
La Fiscalia atribueix el delicte de blanqueig de capitals al president Jordi Pujol, per a qui demana un total de 9 anys de presó (cinc anys per blanqueig i quatre anys per associació il·lítica) pels diners que la família tenia a Andorra sense declarar a Hisenda, en assegurar que és el cobrament de comissions d’empresaris. El fiscal Fernando Bermejo també acusa els set fills del president Pujol i als 9 empresaris que són jutjats. La defensa insisteix que són diners de la deixa que els va entregar l’avi Florenci.
Factures en tres societats
La sessió s’ha centrat en factures “sospitoses” de les societats Iniciatives Màrketing i Inversionas, Project Marketing i Inter Rosario Port, que consten com a titulars Jordi Pujol Ferrusola (s'enfronta a 29 anys de presó) i la seva exdona, Mercè Gironès, que també és jutjada i la Fiscalia li demana 15 anys de presó. Les societats actuaven amb “unitat de caixa” i “es treien diners d’on n’hi havia”, han assegurat els funcionaris d’Hisenda, i han afegit que com “no es justificava l’origen dels diners” s’imputaven al fill gran de Pujol com a “patrimoni no justificat”. És a dir, per a Hisenda el primogènit de Pujol hauria d’haver pagat més impostos, i per això se li imputen cinc delictes fiscals entre els anys 2007 al 2012. De les irregularitats detectades, els pèrits han indicat que a voltes no hi havia factures” o “reciclatge de factures pel mateix objecte”, i en certs casos alguns compradors no sabien qui era Jordi Pujol Ferrusola: “L’intermediari ha de posar en contacte tots dos: comprador i venedor”, ha manifestat un dels pèrits públics.
Una de les operacions qüestionades és la venda d’uns solars d'un camp de golf a Ronda. El pèrit crispat ha assegurat que Copisa ja tenia el 20% del negoci del camp de golf, i que, per tant, a parer seu, no calia la intermediació de Jordi Pujol per comprar el total de la societat. També es qüestiona les gestions del primogènit de Pujol en una refineria de Cartagena, o negocis d’Isolux a Gabón.
“Quin retret hi ha en la unitat de caixa empresarial”, li ha requerit l’advocat de Pujol Júnior a l’inspector, i aquest ha contestat que totes les operacions eren “simulades”. Sense més ni més. La sessió continua aquest dimecres amb l’interrogatori dels inspectors i dels pèrits defensors per altres empreses i negocis.