Les paraules de Xavier Melero, l'advocat defensor de Joaquim Forn, durant la presentació de les seves conclusions definitives del judici al procés hauran regirat l'estómac a més d'un independentista. Ell mateix ho ha reconegut durant la seva intervenció, però ho ha considerat necessari per rebatre les acusacions de rebel·lió i sedició contra el seu client, l'exconseller d'Interior. Amb un bany de realitat. "El 155 es va acatar immediatament", "la Generalitat va incomplir sistemàticament el contingut de les lleis de desconnexió i la proclamació d'independència", "El Govern no va efectuar cap declaració d'independència, diguin el que diguin ells". Han estat algunes de les frases més reveladores per desmuntar les tesis de fiscalia i advocacia. 

Forn és, després de Junqueras, el membre del Govern per qui les acusacions demanen una pena major, fins a 16 anys de presó. Durant més d'una hora, el seu advocat s'ha dedicat a desmuntar l'ús de la violència, necessària al seu parer per a atribuir i condemnar per un delicte de rebel·lió. "El que no es pot fer és  trivialitzar ni banalitzar el concepte de violència associat a aquests gravíssims delictes perquè és una falta de respecte als morts de tots els nostres sagnants pronunciaments militars", ha criticat Melero, assenyalant "la més triomfal i brillant de les rebel·lions de la nostra història contemporània, la del 18 juliol del 36", és a dir, l'alçament de les tropes franquistes. En la mateixa línia ha rebutjat que s'empri el "tòpic trillat de cop d'Estat" per referir-se als fets d'octubre. Segons ha dit, es tracta d'actes de "dissidència política", que empara la Constitució. També ha censurat que la fiscalia esmentés el nazisme a les seves conclusions. 

Desobediència sí, DUI no

Ben al principi de la seva exposició, ha avançat que "cedeixo amb gust la desobediència, el senyor Forn va desobeir el TC". Aquesta vegada Melero, que va combatre amb vehemència l'acusació de desobediència com a advocat defensor d'Artur Mas en el judici del 9-N, no ha volgut gastar gaire temps ni esforços en aquest punt. Perquè sap que una de les grans diferències en relació al delicte de desobediència és que a partir del 9-N el Tribunal Constitucional va decidir començar a notificar per escrit els membres del Govern i del Parlament sobre tots els requeriments que els feien, cosa que no havien fet amb el Govern Mas, de tal manera que la desobediència pogués quedar provada molt més fàcilment. Malgrat això, Melero ha afegit que com a conseller d'Interior, Forn va aprovar hores extra, va modificar quadrants i va aprovar una dotació extra de vehicles i dispositius "amb l'única finalitat de reforçament policial al servei de la fiscalia". 

On més s'ha estès és a impugnar el concepte de rebel·lió, per la qual ha dit, és imprescindible que hi hagi armes. Per combatre els arguments de l'acusació ha sedimentat el seu informe en dues vies. L'una, que en cap moment el Consell de Ministres no va actuar en conseqüència si és que el que considerava que s'estava produint a Catalunya al llarg de 2017 tenia visos de rebel·lió. És a dir, que no es va parlar d'estat de setge, ni va activar l'estat d'alarma o de protecció de les infraestructures clau -ports i aeroports- ni tan sols va posar en marxa els plans de contingència que sí que es van fer per a la boda de la infanta o durant l'11-M.

Però a l'altre costat, Melero també ha posat la càrrega de la prova a les espatlles del Govern Puigdemont. I ho ha fet posant en evidència que "el Govern va incomplir la proclamació dels resultats de l'1-O", que "va incomplir sistemàticament el contingut de les lleis de desconnexió", que "no va efectuar cap declaració d'independència diguin el que diguin", que "el 155 va funcionar perfectament", que "no van arriar la bandera, no es va comunicar res al cos diplomàtic i tothom es va adaptar al 155". Aquí ha volgut detallar com el seu client, Joaquim Forn, va reunir tot el seu equip per acomiadar-se el dia 26-O, assegurant-los que l'endemà només podien passar dues coses, que Puigdemont convoqués eleccions o que s'apliqués el 155. El mateix Melero ha avançat que "sóc conscient que aquesta versió dels fets pot molestar algú, però és el que va passar". Perquè acabés de quedar clar ha afegit que "el Govern no només no va tallar amarres sinó que va fer tot el possible per cedir el poder, posar-lo a mans de l’Estat el 27-O".

Sobre la concentració al voltant de la seu d'Economia durant els escorcolls del 20-S, Melero ha insistit que allà tampoc no hi va haver violència. Per provar-ho ha subratllat que no es va detenir ningú, ni hi va haver lesionats i que l'únic desperfecte va ser en una tanca. "En una concentració de 40.000 persones, no està malament", ha conclòs. I s'ha preguntat, "què hauria d'haver fet la policia? Disparar a matar?". Alhora ha fet pedagogia, diferenciant entre "massa, tumult i xusma". 

Els policies, víctimes dels seus comanaments

Davant les acusacions d'inoperància dels Mossos, als quals s'acusa de no haver complert l'ordre judicial d'impedir el referèndum, Melero ha ressaltat que "no hi va haver cap cos policial que la complís", perquè era impossible. En aquest sentit ha destacat que ni tan sols la violència policial exercida per la Guàrdia Civil no va complir amb l'objectiu de tancar col·legis o impedir votacions. És més, ha acusat el ministeri d'Interior, ergo el Govern Rajoy, de no voler coordinar-se amb el cos de Mossos d'Esquadra, "venien a fer una intervenció unilateral". 

Melero ha criticat que l'equip de fiscals actua amb "dogmatisme" i ha recordat al tribunal que hi ha tot un seguit de qüestions que no són motiu de judici en aquesta causa, "fets totalment irrellevants" que ha enumerat: el Llibre blanc de la Transició Nacional, el programa electoral de Junts pel Sí, l'actuació policial o els Mossos d'Esquadra. 

En aquest punt ha posat de manifest que els policies de les forces de seguretat de l'Estat "van ser víctimes d'un greu dèficit d'organització buscat", de "la indeptitud dels seus comanaments, amb un dispositiu aberrant que els va conduir a una situació endimoniada que va perjudicar la seva imatge pública". Tot amb un únic objectiu per part dels seus superiors, ha denunciat l'advocat, que era "el propòsit polític que allò no fos un referèndum homologable". Alhora, Melero ha estat molt crític amb el fet que les acusacions imputin "a aquells qui van convocar el referèndum els més de mil lesionats durant l'1-O -1.000 civils i uns noranta policies-. En contraposició amb aquest fet ha puntualitzat que "els Mossos van ser els únics que van organitzar un dispositiu amb cara i ulls". 

En relació a la malversació, Melero hi ha passat de puntetes i s'ha limitat a recalcar que el Departament d'Interior que comandava Forn comptava amb un document del Consell de Ministres "avalant-ne totes les despeses". 

Visualitza a continuació l'informe final de Xavier Melero, advocat defensor de Joaquim Forn: 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat