La tàctica de la pèrdua de memòria també l'ha fet servir Cristina Cifuentes davant del jutge per evitar admetre frau. Qui va ser presidenta de la Comunitat de Madrid amb el PP, va sortir per la porta del darrere després d'una presumpta falsificació de l'acta d'un treball de màster en Dret Públic cursat a la Universitat Juan Carlos I. El cas va saltar als mitjans l'any 2018 i allà va morir la seva carrera política, tot i que els fets es remeten a l'any 20212 i és avui quan s'ha enfrontat a la justícia.

Plena de dubtes i incerteses per les preguntes de la fiscalia, Cifuentes assegura que l'acte d'entrega del màster "va ser molt informal" davant de persones que se suposava que eren professors però que no els coneixia perquè no havia pogut assistir a les classes per la seva tasca política. I sobre la justificació dels estudis declara: "Miri, no guardo cap exemplar dels exercicis, és més, he estat buscant sobretot el final de treball de màster que era el que més m'importava però no el trobo".

Tot i això, assegura que va presentar-lo però posa una peculiaritat impròpia de qualsevol alumne: "Realment jo no vaig defensar el treball, el vaig entregar i vaig explicar les línies generals. Però em va sorprendre perquè les persones a les qui vaig entregar el treball no sé si eren el tribunal que ho avaluava".

La germana entregava els seus exercicis

En resum: no coneix els professors, defensa el treball però a mitges i no guarda cap còpia del que va entregar, tampoc algun apunt o un exercici complementaris a mode de prova. Això sí, el títol figurava de forma digitalitzada en tots els currículums des del partit i les estructures oficials que presidia.

A més, ha declarat que es va matricular perquè la Universitat Juan Carlos I li va posar les coses fàcils i fins i tot no s'havia de preocupar ni per entregar els treballs: "La meva germana s'encarregava d'entregar-los o algú del meu equip". Davant la incongruència de viure en l'era digital, assegura que ho escrivia amb ordinador però a ella li "agradava" entregar tots els exercicis impresos.

En el centre de tot l'entramat situa el professor Enrique Álvarez Conde qui, per cert, ja està mort i òbviament ja no li pot replicar res. De Conde diu que era el seu interlocutor i l'encarregat de posar-li les coses fàcils perquè evités haver de presentar-se de forma presencial a les classes i fer l'avaluació contínua. Cal recordar que el judici es reprèn després que Cecilia Rosado, la directora del màster, confessés que va falsificar l'acta acadèmica a causa de les pressions que va rebre.

La professora Rosado, també jutjada, va ratificar davant el tribunal que va fabricar aquest document després de l'escàndol del 2018, tot i que els estudis figuraven l'any 2012, i també després de rebre contínues pressions. En definitiva, l'única prova que ha pogut aportar l'expresidenta madrilenya és una trista nota escrita a la seva agenda electrònica del 2012, quan estava al capdavant de la Delegació de Govern a Madrid. En ella, posava 'Màster URJC'. A la fiscalia, aquest detall, sembla que no li ha convençut. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat