A principis del passat mes de novembre l'exministre de l'Interior, el socialista José Barrionuevo, aclaparava titulars admetent que, en el marc de la guerra bruta contra ETA, es va plantejar com a possibilitat matar el ciutadà francès Segundo Marey, una de les primeres víctimes dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). Aquesta és una operació que, segons ell, va desenvolupar-se perquè la policia espanyola gaudia de "certa autonomia" en aquests afers. El fet és que Marey va ser detingut per error, en confondre'l per un suposat dirigent etarra, Mikel Lujua. La detenció es va fer a Hendaia, en territori de l'estat francès. Precisament, Barrionuevo va ser condemnat pel segrest de Marey i després parcialment indultat. 

Aquestes declaracions van causar que vuit eurodiputats, a iniciativa de Clara Ponsatí, portessin les seves paraules davant de la Comissió Europea. A més de l'exconsellera Ponsatí, la pregunta estava firmada per altres eurodiputats de Junts i Lliures per Europa com Carles Puigdemont i Toni Comín, a més de diputats d'ERC com Diana Riba i Jordi Solé, entre d'altres. Ara, tal i com informa Junts i Lliures per Europa en una piulada, el comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, ha informat que l’executiu comunitari proposarà una revisió de la directiva europea que regula els drets de les víctimes de delictes al bloc per a reforçar l’atenció especial a les víctimes amb necessitats específiques i protegir-les davant de possibles intimidacions i represàlies. En una piulada, Junts celebra la decisió arrel de la seva pregunta "denunciant les declaracions de Barrionuevo on justificava amb impunitat els GAL i el terrorisme d'estat".

Exigeixen una disculpa

A la pregunta que van plantejar, els eurodiputats recordaven a la Comissió Europea que el govern espanyol no ha demanat mai perdó per "aquests crims i violacions dels drets humans" i afegeixen que "la llei franquista sobre secrets oficials ha impedit una investigació exhaustiva de les activitats i la participació política del grup, i sembla que la revisió de la llei tampoc no desclassificarà aquesta informació". Després de tot això, el comissari Reynders ha respost a la pregunta sobre quines mesures pot adoptar la Comissió Europea per defensar els drets de les víctimes de crims d'estat, i ho ha fet anunciant que revisarà la Directiva de víctimes. Reynders ha reconegut que totes les víctimes han de ser “conegudes com a tals i tractades de manera respectuosa, sensible, individualitzada, professional i no discriminatòria” i ha conclòs que els estats han de tipificar com a delicte la provocació pública per a la comissió de delictes de terrorisme.