L'exministre de l'Interior espanyol José Barrionuevo, el primer d'un govern del PSOE, ha admès aquest diumenge que, en el marc de la guerra bruta contra ETA, es va plantejar com a possibilitat matar el ciutadà francès Segundo Marey, una de les primeres víctimes dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). Aquesta és una operació que, segons ell, va desenvolupar-se perquè la policia espanyola gaudia de "certa autonomia" en aquests afers. El fet és que Marey va ser detingut per error, en confondre'l per un suposat dirigent etarra, Mikel Lujua. La detenció es va fer a Hendaia, en territori de l'estat francès. Precisament, Barrionuevo va ser condemnat pel segrest de Marey (i després parcialment indultat) al costat de Rafael Vera, exsecretari d'Estat per a la Seguretat. En una entrevista al diari El País, José Barrionuevo explica que Marey va romandre detingut nou dies "per un grup de la policia espanyola que és veritat que es va equivocar".

L'exresponsable d'Interior del primer govern socialista explica que quan ell es va assabentar de l'error va dir que calia alliberar-lo, "perquè l'alternativa a veure quina era": "Jo sempre deia: som guardians de l'ordre, no podeu causar desordre. Cometem errors com tothom, però no podem causar més desordre, amb el causat n'hi ha més que suficient". Tot i que el Tribunal Suprem el va condemnar per la seva responsabilitat en el segrest, Barrionuevo explica en l'entrevista que les forces parapolicials de la guerra bruta actuaven en determinades ocasions per lliure: "Hi havia una certa autonomia, hi havia moltes coses que no et deien... te n'assabentaves una mica quan els esdeveniments s'anaven succeint". 

Preguntat per com va assabentar-se del segrest de Marey i sobre el fet que era un error, Barrionuevo respon amb evasives: "Per dir-li com me n'assabento hauria de donar noms i no els vull donar". Tot i que l'entrevistador li recorda que qualsevol delicte ha prescrit, Barrionuevo continua: "Ho sé. Però, tot i això, jo tinc una mica el complex de capità de vaixell, que en cas de naufragi...". L'exministre es limita a dir que a ell li arriba "que el tenen" i de seguida veu que l'assumpte es pot convertir en "un desastre" tenint en compte que Marey "era relativament conegut", tot i que no era etarra, "però sí que era d'aquest ambient...".

El socialista relata com aquella detenció va generar molta inquietud per les conseqüències que se'n podrien derivar: "No l'estaven buscant a ell [Segundo Marey], es van equivocar. S'equivoquen i aleshores l'alternativa és: 'El tenim, és allà, això serà un escàndol i tal...'". L'entrevistador planteja si les dues opcions que hi havia eren "liquidar-lo o alliberar-lo", pregunta a la qual Barrionuevo respon amb un "esclar!". "I l'alliberen al novè dia. El posen a l'altre costat de la muga, com diuen ells. I li diuen: 'corre cap endavant i dona gràcies a Déu, si existeix'".

Qui hi havia darrere el segrest de Segundo Marey?

Segons Barrionuevo, el de Marey és un cas que se'l troba "com una operació dels serveis d'Informació de la Policia de Biscaia quan ja està feta...". L'objectiu era "agafar un cap etarra per treure-li informació". Barrionuevo admet que aquella operació era delictiva. Preguntat sobre si en adonar-se que s'havia comès un delicte no hauria d'haver pres mesures, respon: "Els etarres deien que era una guerra. Jo no puc actuar contra els que estan disparant des de la meva trinxera encara que disparin algun tret equivocat. No puc, així són les regles. Jo em faig responsable de tot el que ha sortit malament al Ministeri de l'Interior mentre hi he estat".