El president Artur Mas rep amb els braços oberts David Fernàndez, qui ara fa uns anys va ser el seu alter ego polític. En els primers segons del podcast fet públic aquest diumenge, Mas recorda la que potser va ser la imatge més sorprenent i important de la qual va néixer la consulta del 9-N: la de l'abraçada entre el líder convergent i el cupaire.

Set anys després, els dos polítics mantenen l'admiració per l'altre, convençuts que la unitat va ser clau en el procés independentista: "Jo tornaria a repetir una abraçada així amb qualsevol que, sent ideològicament diferent, estan en algunes coses a les meves antípodes, lluités per una causa comuna i un objectiu comú," confessa el president.  

En aquest episodi del podcast presentat per Mas, el president busca en la conversa amb Fernàndez un nou punt de retrobament entre tots dos "vells coneguts de la política" i una explicació pel "fracàs" de la socialdemocràcia europea.

"En l'Europa del segle XXI, quina és la línia divisòria entre la dreta i l'esquerra? Segueix havent-hi diferències substancials entre dretes i esquerres?," planteja Mas. 

La fi d'un cicle

"Jo crec que sí, però al mateix temps crec que no," respon Fernàndez, i cita el llibre d'Ignacio Sánchez-Cuenca, La izquierda: fin de (un) ciclo, el qual tots dos mencionen en diversos punts de la conversa. 

Fernàndez està d'acord amb diversos punts del llibre "L'esquerra no se sap reubicar en aquest segle XXI tan accelerat i tan convuls," explica. Pel que fa a l'Europa actual, tal com havia plantejat Mas, el cupaire respon que, efectivament, ens trobem al final d'un cicle i a l'inici d'un altre: "El [segle] XX era la fase política de la història i ara estem a la fase econòmica... La força de l’economia ho ha difuminat molt, perquè al final qui dissenya, qui modula, qui canvia, qui altera la nostra vida en comú són molt més les forces econòmiques." 

Esquerra o dreta?

Per a Mas, el triomf de l'estat de benestar com a model en l'Europa actual és una prova que "aquesta diferència entre dretes i esquerres, en el context europeu, cada vegada està més difuminada", i posa com a exemple la diversitat política que ha manat en els últims anys a Europa: "La sensació que jo tinc és que cap d'aquests partits, quan arriben als governs, acaba qüestionant el sistema fonamental d'aquests països democràtics europeus, començant per l'estat del benestar." 

Per contra, Fernàndez sí que creu en l'esquerra com un projecte que, "fonamentalment, lluita contra les desigualtats", però coincideix amb Mas en la difusió dels límits entre els pols polítics. Així i tot, l'exdiputat es mostra escèptic amb aquesta transformació i aquells polítics que s'apropien de banderes:  "Jo crec que la línia divisòria és si entre la paraula i els fets hi ha un abisme o hi ha una proximitat," és aquí on resideix la "vàlua de la política".

Per a Fernàndez, és la substància darrere les conviccions el que interessa, un fet "fora de la política", però essencial. És per això que coincideix amb Mas que va ser la política de dretes Angela Merkel qui va presentar el pla d'acollida de refugiats més ambiciós durant la crisi de la dècada passada. Amb to irònic, Fernàndez parafraseja José María Valverde: "Les idees neixen a l'esquerra i van morint cap al centre". "Van morint, o van tenint èxit?," somriu Mas. 

Pur màrqueting

El problema, segons planteja Mas, és que la divisió entre dreta i esquerra o la importància que posem a les etiquetes en la política respon, en realitat, a l'"interès de les cúpules dels partits de marcar aquesta divisió." És a dir, la necessitat de diferenciar-se dels competidors per tenir èxit, de la mateixa manera que dues marques de pa de motlle s'han de distingir entre elles quan es troben al costat en l'estanteria del supermercat.

La política, en aquest sentit, s'enfoca cada vegada més a la imatge per tal de poder competir amb els candidats rivals i acaparar més l'atenció. Així ho constata Fernàndez: "El que està matant aquest debat ideològic és el màrqueting. I el màrqueting mata la política".

Més concretament, Fernàndez lamenta com en aquest paradigma "tot queda reduït a consignes molt petites, a una explotació de les emocions, o de l’emocionalitat, poc reflexiu." 

Renunciar a l'Estat

Mas considera que una vegada s'ha consolidat un estat de benestar, el següent pas és crear una xarxa internacional i abolir les nacions-estats tal com les coneixem: "Les noves banderes d'aquests moviments, que abans es definien com d'esquerres requereixen renunciar a un concepte què és l'Estat sobirà."

Fernàndez coincideix en aquest punt, però es mostra escèptic sobre quin tipus de societat internacional es pot establir. En referència a això, el cupaire cita l'economista Karl Polanyi a La gran transformación i assenyala que "el llibre que més m'ha agradat sempre de crítica al liberalisme econòmic, no és el Manifest Comunista; és Polanyi." Fernàndez coincideix amb el fet que "No és el mateix 'societat amb mercat', que 'de mercat', és a dir, on tot es mercantilitza i tot es compra i es ven. Perquè si tot es compra i es ven, al final resta valor i tot té preu," com passa amb la política.  

Capitalisme

En les conclusions del podcast, Fernàndez confessa que "la frase 'on és l'esquerra? Al fons a la dreta,' moltes vegades ha sigut d'una realitat aclaparadora". El repte, segons ell, és que la política pugui condicionar l’economia, i no al revés, ja que, tal com diu Mark Fisher a Capitalist Realism, "estem en un moment en què el capitalisme és, al mateix temps, inviable i invencible".

Per allunyar-nos d'aquesta "distopia neoliberal", Mas creu que el remei ha de venir en forma d'un "esquema que superi els estats sobirans, i un esquema de cooperació internacional real, o tot això es quedarà en la pura utopia".

"La crisi europea de la socialdemocràcia és l'evidència d'aquest fracàs històric," reconeix Fernàndez.

 

Foto principal: l'exdiputat David Fernàndez i el president Artur Mas en conversa pel podcast