La militància de la CUP ha aprovat durant l'assemblea nacional a Esparreguera una esmena parcial de Sant Pere de Riudebitlles, on s'apunta que la CUP-Crida Constituent ha de "deslliurar-se de l'acord amb JxSí per poder exercir la seva funció de dinamitzador de la ruptura independentista i d'una alternativa a les polítiques autonomistes, del neoliberalisme i del patriarcat". De fet, el text aprovat conclou que "l'acord d'estabilitat ha esdevingut una presó que encotilla el projecte rupturista i anticapistalista de la CUP".

Fonts cupaires, en un intent de rebaixar el to del text, apunten que es tracta d'un marc teòric que "ara caldrà veure com es tradueix a la pràctica". En aquest sentit, l'esmena exposa que si la CUP ha d'ampliar la base de l'independentisme per l'esquerra, "ha de tenir les mans lliures per fer oposició dura al Govern".

De fet, el portaveu del secretariat nacional, Xevi Generó, després de consensuar postures amb la resta dels membres i alguns diputats cupaires, ha reconegut que fins ara el pacte no ha servit per avançar en la ruptura. "L'estabilitat que ens demanaven no ha suposat que ells trenquessin". Malgrat això, creu que no canviarà de la nit al dia el paper de la CUP al Parlament perquè "fins ara hem estat coherents amb tot el que hem defensat".

Toc d'atenció

"No estem dient que ara cal fer una cosa nova", ha dit Xevi Generó. No obstant, també ha advertit, en un clar toc d'atenció per a JxSí, que "o la ruptura es materialitza en passos ferms o nosaltres no estarem lligats de peus i mans a una estabilitat que no suposi avançar cap a aquest camí". En aquest sentit, Generó ha insistit que la CUP necessita "ser lliure" per avançar com a esquerra independentista, però sempre amb "les mans esteses per la ruptura", ha matisat. 

L'esmena aprovada per 251 vots a favor i 184 en contra preveu també que la CUP-Crida Constituent no entrarà en cap dinàmica que suposi avalar uns pressupostos que no es plantegin la desobediència clara i frontal en relació a les imposicions de l'Estat espanyol, dels mercats financers i que no es plategin la reversió de les privatitzacions i les retallades dels darrers anys. Tot i que la militància no decideix si la CUP dóna suport o no als pressupostos, ja que és una decisió del Consell Polític més el GAP, el cert és que l'aprovació d'aquesta esmena suposa un marc teòric que caldrà veure també com s'articula després. 

D'altra banda, en el debat de la ponència política, els centenars de militants que discuteixen i voten des de les 9 del matí al Teatre de la Passió han rebutjat una esmena a la totalitat que era, fins i tot, més dura i crítica amb l'acord d'investidura. No ha tirat endavant perquè no ha obtingut la majoria dels vots, però, realment hi havia més vots a favor que en contra. En aquest cas, però, les abstencions han estat clau per evitar que tirés endavant. De fet, fonts de l'esquerra anticapistalista reconeixen que ha estat un resultat "relativament ajustat" que posa en relleu, un cop més, les tensions internes i la disparitat de posicionaments respecte al pacte d'estabilitat amb els junters que no acaba de satisfer als militants, sobre tot al sector més dur de la formació.

Autonomia al límit

El text de l'esmena apunta també que la CUP haurà de forçar la celebració d'un referèndum unilateral sobre la independència "que s'hauria de celebrar com a tard el gener del 2017". Per acabar afegint que "en cap cas es donarà suport a la celebració de noves eleccions autonòmiques" que suposin dilatar en el temps el procés independentista. 

I més pressió per JxSí. La militància de la CUP exigeix que al menys 5 de les mesures de l'annex social de la declaració del 9-N, suspesa pel Tribunal Constitucional es despleguin en un termini de com a molt 3 mesos i cal que totes estiguin desplegades en un termini de 6 mesos.