Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de César Puig, exsecretari d'Interior, ha presentat un escrit previ a l'escrit de defensa on argumenta la "manca de competència de l'Audiència Nacional per conèixer els fets objecte de la present causa".

L'escrit entrat a l'Audiència Nacional avui mateix posa en valor la Llei Orgànica del Poder Judicial, que diu que aquests jutjats tractaran els delictes contra "la Corona, la seva cort, el seu successor, alts organismes de la nació i forma de Govern" i els delictes comesos fora del territori nacional.

I en aquest sentit, l'advocat remarca que el procediment contra Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, César Puig i Pere Soler "no atribueix, es miri per on es miri, competència a l'Audiència Nacional per conèixer els fets que ens ocupen, ja que ni els fets típics dels delictes de rebel·lió i sedició (tipus delictius que ens ocupen) s'integren en cap de les conductes típiques dels delictes contra la forma de Govern, ni s'han comès tampoc fets fora del territori espanyol".

Per tant, diu Cuevillas, "la voluntat de declarar la independència d'una part del territori de l'Estat espanyol seria, en tot cas, una proposta de modificació radical de l'actual estructura de l'Estat espanyol, però no un canvi en la forma de govern".

 

 

L'advocat justifica que ni el delicte de rebel·lió ni sedició "poden assimilar-se com a delictes contra la forma del govern i, en conseqüència, l'Audiència Nacional no resulta competent per a la instrucció i enjudiciament dels mateixos".

També insisteix que només equiparant la rebel·lió amb el terrorisme ―delicte de competència de l'Audiència Nacional― seria possible. Però aquesta equiparació "serà jurídicament viable quan els objectius dels rebels s'aconsegueixin mitjançant un grup armat que propagui el terror en una societat democràtica"

Jaume Alonso-Cuevillas insisteix que "sota aquests paràmetres és, sens dubte, jurídicament improcedent atribuir a la competència dels òrgans penals de l'Audiència Nacional (a l'empara d'una norma tan jurídicament poc ortodoxa com la DT de la Llei Orgànica 4/1988), la instrucció i enjudiciament d'aquells fets incardinables en un delicte de rebel·lió, no executats per bandes armades o elements terroristes, com és el cas d'aquells grups o persones que propugnen, per les vies democràtiques, la independència de Catalunya".

I acusa la fiscalia d'intentar per tots els mitjans des del 2016 que el procés independentista acabi al banc dels acusats d'un tribunal que sempre ha jutjat terroristes: "L'atribució de la competència a l'Audiència Nacional és fruit d'una estratègia minuciosament duta a terme pel ministeri fiscal per tal d'atraure a l'Audiència Nacional la competència de tot allò relacionat amb el procés d'independència unilateral per part de les institucions autonòmiques catalanes".