Crítiques al govern espanyol per oferir el port de Maó com a base de l'OTAN. La cosa és que el Ministeri de Defensa ha confirmat aquest divendres que l'estació naval de la capital menorquina és una de les bases espanyoles que participen en l'operació Sea Guardian de l'Aliança Atlàntica, enfocada en el coneixement de l'entorn marítim per dissuadir i lluitar contra el terrorisme —així com mitigar la resta d'amenaces—. Però l'anunci no ha agradat gent a algunes forces d'esquerres.
Per una banda, els ecosobiranistes de Més per Menorca han considerat "una imposició" la decisió de Defensa. El coordinador general del partit, Josep Juaneda, ha censurat que "aquesta decisió s'ha pres de forma unilateral des de Madrid conjuntament amb els dirigents de l'OTAN i en cap cas s'ha tingut en compte l'opinió de la població menorquina". Així doncs, la formació preguntarà tant al Consell Insular de Menorca com al Govern balear si tenien alguna mena de coneixement al respecte. Juaneda també ha reivindicat que "la societat menorquina té dret a saber quin ús s'està donant a aquestes instal·lacions en el nostre territori", alhora que ha assegurat que les polítiques al voltant els conflictes bèl·lics haurien de dirigir-se cap a "minvar aquestes estructures militars". És per això que ha manifestat que "les amenaces geopolítiques actuals no se solucionaran amb la promoció de polítiques de rearmament ni afavorint la violència, sinó apostant pel diàleg i la concòrdia internacional".
Cessió de sobirania
Per una altra, la secretària general de Podemos, Ione Belarra, ha expressat el seu rebuig cap a les bases militars de l'Aliança Atlàntica com la de Maó perquè "suposen una inadmissible cessió de sobirania". En una piulada, l'exministra ha advertit que aquesta mena de bases "estan jugant un paper clau en el suport dels EUA al genocidi que Israel està cometent contra el poble palestí". "El parlament va votar un president per a Espanya, no un secretari general de l'OTAN. No a la guerra. No en el nostre nom", ha afegit la també exministra de Podemos Irene Montero.
Fonts de Defensa han confirmat que la de Maó és una de les múltiples capacitats que l'estat espanyol ofereix a l'OTAN, ja que és habitual que en el seu port hi recalin vaixells de l'Aliança Atlàntica. El ministeri ha afegit que l'operació Sea Guardian, activa des del 2016, "pretén desenvolupar un robust coneixement de l'entorn marítim, combinat amb xarxes, basades en sensors i no-sensors, amb un fiable intercanvi d'informació i connectivitat entre els aliats i tots els organismes relacionats amb l'entorn marítim".
Visites "recurrents" a Maó
Des de l'Estat Major de la Defensa s'ha informat que la missió espanyola dins l'operació inclou fins a quatre sortides mensuals d'un avió de patrulla marítima, un submarí en un període de 35 dies, un patruller d'altura preparat per sortir al mar en 48 hores a petició i un vaixell de comandament amb un Estat Major embarcat disponible per liderar puntualment. L'operació està sota el comandament operacional del Comandament Marítim Aliat (MARCOM), Nortwood (Regne Unit). El MARCOM serveix de centre d'intercanvi d'informació sobre seguretat marítima per a l'Aliança Atlàntica.
En declaracions a IB3 Ràdio, l'alcalde de Maó, Héctor Pons, ha indicat que les visites de vaixells en maniobres de l'OTAN són "recurrents" i que constitueixen un "lloc estratègic". "En cap cas, ho vull remarcar, no s'està parlant que entrem en cap mena de conflicte, sinó que es fan servir les instal·lacions del port de Maó per atendre aquests vaixells, si tenen una avaria, fer provisió de combustible o qualsevol qüestió", ha precisat. Finalment, ha afegit que espera que les accions que es porten a terme a la capital menorquina "siguin missions de pau i per resoldre els conflictes que hi hagi al Mediterrani".