La Comissió Europea presenta aquest dimecres a l'Eurocambra la seva proposta per a un fons de reconstrucció i per al pressupost europeu per als pròxims set anys amb l'objectiu de rellançar l'economia després de la crisi del coronavirus.

Amb tres setmanes de retard, l'Executiu europeu posarà sobre la taula una proposta de fons de 500.000 milions d'euros amb més ajudes que préstecs, en la línia de la proposta d'Alemanya i França, segons ha avançat l'actual representant de la Comissió a Àustria i exsecretari general de l'executiu europeu, Martin Selmayr. Itàlia i Espanya també són favorables a les ajudes, que topen amb l'oposició d'Àustria, Dinamarca, Països Baixos i Dinamarca, que continuen defensat els crèdits.

Segons ha avançat Selmayr, la proposta de Brussel·les està en la línia de la proposta francoalemanya i planteja que sigui la pròpia Comissió Europea la que emeti deute al mercat per finançar la recuperació, així com la creació de nous recursos propis. Els recursos adquirits amb l'emissió de deute, avalat pel pressupost, aniran a parar a programes inclosos als comptes, que estaran al voltant del bilió d'euros.

Malgrat que són pocs els detalls que la Comissió ha deixat veure del pla, la seva presidenta, Ursula von der Leyen, va assegurar en una compareixença a l'Eurocambra que la proposta inclou "inversions públiques clau" i instruments per finançar "noves inversions estratègiques" i per donar solvència a empreses.

Pugna entre estats

Després d'aprovar la mobilització de mig bilió d'euros per mitigar en una primera fase els efectes econòmics del coronavirus, ara la proposta que la Comissió Europea posa aquest dimecres sobre la taula dona el tret de sortida a la discussió entre els líders europeus per decidir com finançar la recuperació econòmica d'una crisi que afecta tots els estats però no en la mateixa mesura.

Les posicions estan ara per ara allunyades sobre la proporció d'ajudes i de préstecs que ha d'incloure el pla, amb el sud defensant les subvencions i el nord els préstecs. Aquesta qüestió anticipa una forta pugna entre els estats per finançar una crisi que amenaça de fragmentar el mercat únic.

Un pla basat en 3 pilars

Davant dels eurodiputats, Von der Leyen va dir que el pla està basat en tres pilars, un dels quals concentra la major part dels recursos i està centrat en ajudar als Estats a recuperar-se de la crisi. Segons va avançar Von der Leyen, algunes de les inversions estaran ja disponibles aquest mateix any.

En diverses intervencions, eurocomissaris han assegurat que la proposta inclou una part "substancial d'ajudes", que donarà suport als sectors més afectats per la crisi, com per exemple el turisme, i que inclourà una "garantia infantil" i "fortes mesures" contra l'atur juvenil, entre d'altres.

Què inclou la proposta francoalemanya?

La proposta avançada per Selmayr està en la línia de l'acord anunciat entre França i Alemanya just una setmana abans que la Comissió presenti la seva proposta. En una compareixença conjunta, la cancellera Angela Merkel i el president Emmanuel Macron van sortir al pas davant el bloqueig amb una proposta que allunya Alemanya de la seva tradicional ortodòxia econòmica.

La proposta francoalemanya posa sobre la taula un fons de 500.000 milions d'euros en ajudes i finançat amb l'emissió de deute per part de la Comissió a través del pressupost europeu. Els nòrdics, però, s'oposen a aquesta proposta amb ajudes i emissió de deute europeu.

Una altra de les qüestions clau és si els recursos aniran acompanyats de reformes. L'acord francoalemany diu que "el suport per a la recuperació" estarà "basat en un clar compromís dels estats membres a seguir una política econòmica sanejada i una ambiciosa agenda de reformes".

En aquest sentit, la Comissió Europea ha dit fins ara que la seva proposta per crear un pla de recuperació vol "mantenir un vincle" entre "inversions i reformes". Així, els diners destinats als estats podrien estar condicionats a algunes "reformes" que estiguin en la línia de les recomanacions econòmiques fetes per la Comissió als Estats.