Lluís M. Corominas, vicepresident primer de la Mesa del Parlament, i Ramona Barrufet, secretaria quarta declaren avui al TSJC arran de la segona querella de la Fiscalia contra les decisions que ha pres el Parlament per preparar el referèndum. És el segon torn de declaracions que va començar dilluns amb la citació de la presidenta Carme Forcadell i la secretaria primera, Anna Simó

Tota la Mesa està investigada pels suposats delictes de desobediència i prevaricació, perquè la cambra va aprovar la resolució per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Tant Forcadell com Simó van centrar la seva declaració en la defensa de la inviolabilitat parlamentària. De fet, ja ho va fer Forcadell el 16 de desembre quan va anar a declarar al TSJC per primer cop. La inviolabilitat és la protecció penal especial que tenen els membres d’una cambra legislativa, segons la qual tenen una total irresponsabilitat jurídica pels actes i opinions realitzats en l'exercici del seu deure. I és el mateix argument que han fet servir els advocats per recórrer el cas i demanar que s'arxivi. Un arxivament que la magistrada Maria Eugènia Alegret va desestimar el mateix divendres, poc després que el procurador entrés l'escrit i mentre Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot exhibien públicament el suport als imputats.

També s'espera que apel·lin a la separació de poders. Corominas i Barrufet estan citats a les 9 hores i faran tot el camí des del Parlament fins al TSJC, de nou acompanyats per la comitiva de suport que sortirà del parc de la Ciutadella. 

Es preveu que, igual que Forcadell i Simó, els dos membres de la Mesa només responguin el seu advocat, Xavier Melero. Si va com dilluns, la jutgessa Maria Eugènia Alegret no preguntarà res i els dos investigats no respondran ni la jutge ni la Fiscalia i demanaran que es respecti el debat parlamentari i s'arxivi el cas. S'espera, també, una declaració curta. La de Forcadell i Simó va durar 20 minuts.

L'últim integrant de la Mesa a declarar serà el secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, que tot i quedar exclòs de la querella en un primer moment, finalment ha acabat investigat i citat a declarar el proper 12 de juny.

El cas

El dimarts 14 de febrer, el ple del Tribunal Constitucional (TC) va acordar per unanimitat anul·lar tots els acords del Parlament de l'octubre del 2016, entre els quals, el que instava el Govern de la Generalitat a convocar un referèndum el 2017, i denunciar davant el fiscal la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i quatre membres més de la Mesa, cosa que suposava obrir la via penal contra ells. Just l'endemà, els membres de la Mesa de la cambra catalana rebien la interlocutòria -a falta de la notificació oficial- que anul·la els acords que es van prendre aquell dia sobre el "futur polític de Catalunya".

La interlocutòria avisava tant la presidenta Carme Forcadell, com els quatre membres de la Mesa implicats en el procés -Lluís M. Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet-, perquè "s'abstinguin de realitzar qualsevol actuació pendent a executar la resolució 306/XI" i els advertia que, en cas que desobeeixin, incorreran en responsabilitats, "inclosa la penal".

El TC acceptava, així, l'incident d'execució que va plantejar el govern central contra la resolució del Parlament que instava a convocar el referèndum. La denúncia s'ha fet per ordre de la Fiscalia General de l'Estat i demana que s'uneixin en una de sola les dues querelles que s'han presentat fins ara contra Forcadell. Aquesta darrera i la que ja està en procés d'instrucció. La primera querella es va presentar el 19 d'octubre. La Fiscalia Superior del Tribunal de Justícia a Catalunya acusa Forcadell dels delictes de prevaricació i desobediència al TC, per haver permès a la cambra catalana que votés el full de ruta independentista. Totes dues querelles estan signades pel fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada.