La UE "no ha après la lliçó". Aquest és el contundent missatge que volen transmetre els cooperants que treballen en camps de refugiats europeus davant la situació a l'Afganistan després que els talibans hagin pres el control del país. Ho haurien pogut fer després de la crisi migratòria de la guerra de Síria, però, per contra, ara apliquen polítiques migratòries "més a la defensiva" que colpegen de ple els afganesos. 

Així ho ha denunciat l'advocada i encarregada d'incidència política de Legal Center Lesvos, Marion Bouchetel, que recorda que un 80% dels refugiats al camp de Mavrovouni són provinents de l'Afganistan i la immensa majoria ja tenen un expedient d'asil rebutjat.

Devolucions il·legals i violentes 

"La majoria dels afganesos que intenten emigrar avui dia pateixen devolucions violentes, il·legals", ha explicat a l'ACN el coordinador i cooperant de l'associació No Name Kitchen, Ricardo Fernández: "Cada dia veiem atrocitats per part d'autoritats i devolucions en cadena des d'Itàlia fins a Bòsnia", afirma.

Tot i que des de la darrera setmana el focus internacional s'ha tornat a fixar damunt l'Afganistan, l'arribada de ciutadans a les fronteres europees no és, ni molt menys,  res de nou. De fet, aquestes han estat una constant durant els últims anys. Això ha provocat que els afganesos encapçalin la llista de desplaçats arreu del món.

Ahir, després de reunir-se amb els ministres d'Exteriors europeus, Josep Borrell va admetre que la UE hauria d'obrir una etapa de diàleg amb els talibans, ja que aquests han guanyat la guerra. Segons ell, però, aquestes converses no impliquen un reconeixement per part de la Unió, sinó que han de servir per, precisament, evitar que la seva arribada al poder s'acabi convertint en una crisi humanitària i en un "desastre" migratori. 

País insegur 

Els que en els últims temps han aconseguit creuar a la Unió Europea, en molts casos, han acabat en camps de refugiats com els de Mavrouvouni. Bouchetel  explica que les peticions d'asil dels afganesos són sistemàticament rebutjades: fins fa poc, alguns estats europeus consideraven l'Afganistan un país "segur", i, des de Grècia, se'ls pretén enviar a Turquia amb el vistiplau de Brussel·les.

Ara, l'ACNUR ha demanat que totes les deportacions d'afganesos s'aturin i es revisin els expedients d'aquells a qui es volia repatriar al seu país. "Tenim molt clar que a l'Afganistan, en aquests moments, no s'hi pot retornar ningú, no hi ha cap província segura", ha exposat a l'ACN la seva portaveu a Espanya, María Jesús Vega. A l'Afganistan, remarca, "les condicions són de violència, de conflicte, amb violacions dels drets humans diàries contra la població civil".

En la mateixa línia, Bouchetel assegura que "òbviament, l'Afganistan no és un lloc segur, i no ho ha estat en els últims 10 o 20 anys".

Merkel no vol cometre errors 

El president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat aquesta setmana que treballa amb altres estats europeus per "protegir" la Unió Europea davant d'una eventual arribada massiva i irregular de persones per la crisi afganesa. En canvi, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha parlat de centrar esforços a ajudar els països "de la regió" veïna al país asiàtic perquè acullin refugiats i anticipar-se per no cometre els errors de l'última crisi migratòria.

Ara bé, cap dels dos cooperants veu possible que la UE apliqui, amb aquesta nova crisi, receptes millors. "Als camps de refugiats veiem que les polítiques migratòries s'endureixen més i més i els drets humans cada vegada són menys respectats", lamenta Bouchetel.