El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, va desafiar aquest dijous l’Estat emplaçant-lo a acceptar un referèndum a tot el territori espanyol. Durant una entrevista a Catalunya Ràdio, Puigdemont va posar una única condició: que s’accepti el resultat de Catalunya. Una idea que, per bé que no és nova, poques vegades s’ha verbalitzat des dels postulats sobiranistes. “Estan disposats a plantejar-nos això que diuen a vegades a les tertúlies? Ens ho proposen formalment, o no?”, es va preguntar Puigdemont.
Foto: ACN
Poques hores més tard, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, li ho deixava clar. En declaracions als periodistes després de reunir-se amb el primer ministre irlandès, Rajoy va dir que “no hi haurà un referèndum que pretengui i que es pugui utilitzar per liquidar la sobirania nacional i la unitat dels espanyols”. “Jo no autoritzaré la celebració de cap referèndum perquè no puc i perquè no hi crec”, va reblar.
Millo creu que es pot estudiar la proposta
Les paraules de Rajoy, en la mateixa línia de sempre, deixaven poc marge a la interpretació. Però aquest cap de setmana el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha decidit marcar perfil propi i, en comptes de treure l’argumentari oficial, no ha carregat directament contra la proposta del cap de l’executiu català. “No dic que sigui impossible, però em costa molt d’imaginar”, ha dit sobre la proposta. El delegat també ha instat Puigdemont a aclarir si és una postura “seriosa”, i ha assegurat que és una “novetat” perquè la idea “no està en cap paper del procés ni del pacte pel dret a decidir”. “Si ell ha fet aquesta reflexió, el que hauria de fer és articular-la i exposar-la i llavors l’estudiem”, assegurava en una entrevista a l’ACN.
Vinculant només a Catalunya
Ho apuntava Puigdemont, però no era el primer. L’any 2013, en el marc de la comissió parlamentària sobre el dret de decidir, Miquel Roca ja es va mullar en aquest sentit. L’exdiputat de CiU i pare de la Constitució va avisar aleshores el govern espanyol que, si decidia fer una convocatòria com aquesta, només serien vinculants els resultats a Catalunya. "Es produiria una situació absurda. De Catalunya cap allà el referèndum seria consultiu, però dins de Catalunya seria vinculant", va assegurar. "Ho diu la Constitució", va remarcar referint-se a l'article 92. "Tot el que fa referència a l'autogovern si es convoca un referèndum, és vinculant Catalunya endins", insistia Roca.
Foto: ACN
Aquest mateix diumenge, el president de l’ANC, Jordi Sànchez, també va explicar que veuria bé celebrar un referèndum a tot l’Estat sempre que el resultat que es tingués en compte fos l’expressat pels catalans. “El futur de Catalunya només ha d’obeir al que decideixin els ciutadans de Catalunya", va defensar. Per Sànchez, un referèndum a la resta de l’Estat seria “un instrument democràtic positiu”.
L’etern argument (de tertúlia) unionista
Entre les respostes de l’unionisme a la demanda d’un referèndum, una de les més habituals és que la “sobirania nacional” és de tots els espanyols. És precisament per això que algunes vegades, i davant la insistència que cal trobar una solució democràtica a les demandes catalanes, també alguns polítics espanyols han acabat assegurant que el referèndum sí que seria possible si es fes arreu de l’Estat.
Fins i tot Albert Rivera, que l’any 2012, encara com a diputat al Parlament, ho defensava clarament a Els Matins de TV3: “S’ha de plantejar a tot Espanya, no fer-ho al conjunt de l’Estat seria molt antidemocràtic”. Rivera anava encara més enllà: "Jo crec que es pot produir un referèndum a tot Espanya, perquè som sobirans i ho podem decidir", va assegurar, alhora que afegia que "la sobirania per aixecar o no fronteres d'un país és a les Corts i qui decideix són tots els ciutadans espanyols". També Rosa Díez, d’UPyD, havia mantingut que el fet que hi hagi gent que vulgui una Catalunya independent “no li genera cap problema” però que aquestes opcions “s'ha d'acceptar que es voti a tot Espanya”, perquè “afecta tots els espanyols”.
De fet, Millo tampoc és la primera veu oficial del govern espanyol que branda aquesta carta. El 2014, en el marc de l’ofensiva internacional contra el procés, l'ambaixador espanyol a Suïssa, Miguel Ángel de Frutos Gómez, criticava el 9-N precisament perquè no comptava amb el vot del conjunt dels espanyols. "La proposta de Mas atempta contra un dels principis bàsics de la Constitució espanyola: el dret de decidir de tots els ciutadans, invocant únicament el dret a decidir d'una part", deia, tot defensant que la convocatòria impedia “al conjunt de ciutadans d'expressar el seu dret a decidir el futur de tots”. L’ambaixador insinuava, doncs, que havien de votar tots els espanyols.
Foto: EFE
A Catalunya, qui més s’ha acostat a aquest posicionament ha estat Miquel Iceta, que el 2015, just abans del 27-S, va renunciar a defensar la consulta “legal i acordada” per passar a demanar una reforma constitucional i un referèndum “sobre el federalisme, sobre l'Estat federal, sobre un nou acord amb la resta d'Espanya". En aquest cas, Iceta assegurava que una consulta seria la que validaria o no la reforma "a tota Espanya, i també a Catalunya".
El Constitucional, també per la sobirania nacional
L’any 2014, el ple del Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat, encara que només parcialment, la impugnació presentada pel govern espanyol contra la declaració sobiranista aprovada pel Parlament el gener del 2013. En aquella resolució, el Constitucional esgrimia que el poble català no és un “subjecte polític sobirà”. Textualment, el tribunal assenyalava que “en el marc de la Constitució, una comunitat autònoma no pot convocar unilateralment un referèndum d’autodeterminació per decidir sobre la seva integració a Espanya”. Deia també que “la Constitució atribueix amb caràcter exclusiu la titularitat de la sobirania nacional al poble espanyol”. Exactament el mateix punt al qual es remeten els opinadors que, des de l’unionisme, insten a estendre el referèndum a tot l’Estat.
Foto: ACN
En qualsevol cas, mai s’ha arribat a posar aquest debat seriosament damunt la taula. I qui ho fa, tant des d’una banda com des de l’altra, sap de les escassíssimes possibilitats que mai una majoria del Congrés espanyol acabi optant per aquesta via.
Espanyols disposats a parlar-ne
El que més sorprèn de tot plegat és que, encara que cap partit espanyol es faci seva la proposta, sembla que seria la més compartida entre gairebé la meitat de la població. Fa menys d’un mes, una enquesta encarregada per La Sexta revelava que gairebé el 45% dels espanyols està a favor que se celebri un referèndum, en contraposició amb gairebé un 53%, que és el percentatge que s'hi oposa. Tot just 14 mesos abans, recordava la cadena, només un de cada tres espanyols hi donava suport.
Dels espanyols partidaris del referèndum, una àmplia majoria (el 60%) dels enquestats demanaven que aquest se celebrés a tot l’Estat. Per partits, els votants populars, socialistes i taronges consideren majoritàriament que s'hauria de fer a tot l'Estat –en un 63%, 64% i 77%, respectivament–, mentre que en el cas d'Unidos Podemos la posició s'inverteix: un 54,3% consideren que s'ha de fer només a Catalunya i un 42,4% creu que s'ha de fer a tot l'Estat.
Per contra, les mateixes dades revelaven una posició inversa a Catalunya, on un 60% considera que el referèndum només s'hauria de fer en l'àmbit català mentre que només un de cada tres creu que hauria de ser a tot Espanya.
Les enquestes evidencien, doncs, una fractura entre ciutadans i polítics espanyols en un dels debats que en els darrers anys ha ocupat la centralitat del tauler polític.