La llei que permetia la investidura a distància, aprovada pel Parlament, va ser tombada el passat abril pel Tribunal Constitucional. No obstant això, ara fa dues setmanes, el 15 de juliol, l’alt tribunal va avalar la seva tramitació, feta per la via d’urgència i lectura única. Sorprenentment, però, la decisió no s’ha conegut fins avui, quan ho ha fet públic el vicepresident de la cambra Josep Costa. Fonts del TC neguen intencionalitat política, però admeten que no la van fer pública, ni la van penjar a la seva pàgina web ni la van distribuir entre la premsa com fan amb la resta de decisions rellevants que tenen a veure amb el conflicte català. És a dir, va passar totalment desapercebuda de l'opinió pública. Des del tribunal insisteixen que no fan públiques totes les seves sentències i que sempre acaben publicades al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE),

Concretament, en la seva decisió del passat 15 de juliol, els magistrats van decidir desestimar el recurs d’empara que havia presentat el grup parlamentari del PSC-Units per Avançar. En el seu moment, els socialistes van argumentar que la reforma de la Llei de Presidència pel procediment d’urgència havia conculcat els drets de la minoria parlamentària, un extrem que no comparteix l'alt tribunal, que va donar la raó als serveis jurídics del Parlament.

 

Això ha generat la protesta del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, que l’ha fet pública: “Resulta que el dia 15 de juliol el Tribunal Constitucional va resoldre que la tramitació per urgència i lectura única de la reforma de la Llei de Presidència sobre la investidura va ser correcta. Però ni se'n va fer cap nota de premsa ni trobareu la sentència al web del TC…”.

Deixant de banda la seva tramitació, el passat 4 d’abril el Tribunal Constitucional va declarar nul·la la llei del Parlament que permetia la investidura no presencial del president de la Generalitat i la celebració de reunions del Govern per via telemàtica. La norma, que buscava facilitar la investidura de Carles Puigdemont, va ser aprovada per la cambra catalana el 8 de maig del 2018. Va ser impugnada pel llavors president espanyol Mariano Rajoy. L'alt tribunal va advertir el Govern i el Parlament del deure de paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar la seva decisió.