La investidura telemàtica no és constitucional. Així ho ha resolt per unanimitat el ple del Tribunal Constitucional, que ha declarat nul·la la llei del Parlament que permetia la investidura no presencial del president de la Generalitat i la celebració de reunions del Govern per via telemàtica. La norma, que buscava facilitar la investidura de Carles Puigdemont, va ser aprovada per la cambra catalana el 8 de maig del 2018. Va ser impugnada pel llavors president espanyol Mariano Rajoy. L'alt tribunal adverteix el Govern i el Parlament del deure de paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar la seva decisió.

La sentència, feta pública aquest dijous, declara nul l’article 1 de la llei, que preveia que, en cas d’absència, malaltia o impediment del candidat, el ple del Parlament podria autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat d’investidura sense la presència o intervenció del candidat, i que es podria sol·licitar la confiança de la cambra per escrit o per qualsevol altre mitjà previst en el reglament.

Els magistrats recorden, en base a una sentència anterior, que “una investidura en la qual el candidat no comparegués presencialment davant la cambra per sol·licitar la seva confiança seria contrària al bloc de constitucionalitat”. De la mateixa manera, afegeix que, encara que les normes “no estableixin expressament el caràcter presencial de la investidura, aquesta exigència és inherent a la naturalesa d’aquest procediment”. Si no fos així, adverteix el TC, “es vulneraria el dret dels diputats a exercir el seu càrrec públic sense perturbacions il·legítimes”.

 

Per altra banda, l’alt tribunal també declara inconstitucional i nul l’article 2 de la llei, que preveu que “el Govern i els demés òrgans col·legiats poden constituir-se, convocar i celebrar sessions, adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com a distància”.

En aquest sentit, els magistrats subratllen “la importància que revesteix la interrelació directa i immediata en els processos deliberatius i decisoris” d’un govern, perquè “la separació física no permet conéixer tot el que està succeint en un altre lloc”. A més, afegeix el Constitucional, “en una reunió a distància pot ser que no estiguin degudament protegides les funcions dels membres d’un govern com exercir el seu càrrec sense interferències externes, la seva pròpia seguretat, la llibertat amb la qual hagin d’enfrontar la seva participació en els debats i deliberacions i el secret que hagin de preservar d’aquestes”.

És per això que el TC declara inconstitucionals i nuls els termes “constituir-se”, “celebrar” i “adoptar acords”, però no ho fa amb “convocar” o “remetre actes” per mitjans telemàtics, perquè “es tracta de funcions purament documentals que no impliquen deliberació ni presa d’acords”.

Finalment, el ple del Tribunal Constitucional recorda que la sentència té “plens efectes davant tots”, i que per tant les autoritats i càrrecs públics tenen el deure d’”impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pogués suposar ignorar o eludir la decisió d’aquesta sentència”.