El Tribunal Constitucional ha rebutjat aquest dimecres per prematur l'admissió a tràmit del recurs s'empara del Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, contra la decisió del Tribunal Suprem de suspendre el dret a vot de les persones nacionalitzades per la llei de nets que no hagin pogut demostrar que descendeixen d'exiliats del franquisme. S'ha pronunciat d'aquesta manera una àmplia majoria dels magistrats: deu vots s'han imposat als dos pronunciaments dels progressistes Ramón Sáez i l'exministre socialista Juan Carlos Campo. El Constitucional argumenta que encara no s'ha esgotat la via de la jurisdicció ordinària, atès que el Suprem va donar un termini als afectats perquè es personessin i formulessin al·legacions contra la suspensió cautelar, que acaba aquest dijous. És a dir, el tribunal considera que no pot intervenir en aquest moment, ja que es tracta d'un procediment en curs.
El Defensor del Poble va demanar al Constitucional anul·lar immediatament i de manera cautelaríssima les resolucions del Suprem, i que ordenés a la Junta Electoral Central mantenir la inclusió al cens dels espanyols residents a l'estranger (CERA) perquè poguessin votar a les pròximes eleccions generals. L'organisme que presideix Ángel Gabilondo va advertir que les eleccions són el 29 de novembre, cosa que implica una altíssima dificultat per aplicar aquesta suspensió del dret a vot a alguns membres del cens.
A parer seu, la decisió del Suprem vulnera els drets a la igualtat, a la participació política i a la tutela judicial efectiva. L'objectiu, assenyalava, és restituir el dret de vot de més de 160.000 ciutadans, ja que "el vincle entre ser espanyol i el vot és indissoluble". I destacava que ni tan sols el Codi penal preveu la pena de pèrdua del sufragi actiu (escollir), sinó del passiu (ser escollit)".
El govern espanyol demana una "decisió definitiva contra la suspensió massiva del dret de vot amb una mesura cautelar"
Fonts del govern espanyol assenyalen que respecten la decisió presa aquest dimecres pel tribunal de garanties, però destaquen que la decisió del Ple "es limita a motius procedimentals i no aborda el fons de la qüestió". Dit això, des de l'executiu presidit per Pedro Sánchez insisteixen que cal "defensar que tots els nacionals espanyols tenen dret a vot, el dret més sagrat en una democràcia". "Confiem que la decisió definitiva deixi clar que no es pot suspendre massivament el dret de vot amb una mesura cautelar, sense sentència ferma i sense escoltar cadascuna de les persones afectades, i que no hi pot haver ciutadans de segona categoria amb drets diferents", afegeixen des del palau de la Moncloa.
La polèmica per la llei de nets
La denominada llei de nets fa referència a una disposició addicional de la Llei de memòria democràtica, aprovada el 2022, que permet obtenir la nacionalitat espanyola als fills i nets de ciutadans que van patir l'exili. Una instrucció del Ministeri de Justícia publicada aquell mateix any establia que es podia donar per feta aquesta condició en els avantpassats que haguessin marxat de l'Estat entre el 1936 i el 1955. Aquest és l'origen de la polèmica: els detractors de la norma sostenen que facilita l'accés a la nacionalitat a descendents que no compleixen els requisits, mentre que el govern espanyol defensa que aquesta presumpció és necessària davant la dificultat de documentar les circumstàncies de l'exili polític.
Admesa a tràmit una denúncia contra la germana d'Óscar Puente per la llei de nets
Aquesta instrucció ministerial fou redactada per Sofía Puente, germana del ministre Óscar Puente. Aquest dimecres, una jutgessa de Madrid ha admès a tràmit una querella contra ella presentada per l'associació Hazte Oír. La denúncia és per una presumpta prevaricació administrativa en la instrucció dictada el 2022, quan era directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública. La jutgessa ha fet cas omís del criteri de la Fiscalia, que era favorable a arxivar el cas.
En la interlocutòria, la jutgessa Inmaculada Lova assenyala que els fets "presenten característiques que fan presumir la possible existència d'un delicte de prevaricació administrativa". Per això, considera procedent obrir diligències prèvies per determinar-ne la naturalesa, les circumstàncies i les persones que hi van intervenir. Segons Hazte Oír, la instrucció "va permetre accedir a la nacionalitat sense acreditar l'exili en supòsits en què la llei exigia aquest requisit" i va "desbordar" l'abast de la norma.
Fonts del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts lamenten "l'ús de les institucions" que fan associacions ultradretanes com Hazte Oír. "És evident que el veritable objectiu de l'extrema dreta amb aquest tipus d'actuacions és soscavar la confiança en el nostre sistema, retallar massivament drets constitucionals i intimidar les persones compromeses amb els valors progressistes i democràtics", manifesten des del departament liderat pel ministre Félix Bolaños.