Qui va ser elegit ara fa nou mesos per l'ambaixada d'Israel a Espanya com a cònsol honorari a Barcelona, José Antonio Sánchez Molina, continua esperant que el ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo, doni el vistiplau per obrir el consolat i pugui començar, doncs, a realitzar les seves feines.

Així ho publica avui El Confidencial, que afegeix que un portaveu de l'ambaixada d'Israel ha assegurat que "el desenllaç favorable està a punt de ser comunicat a Israel", malgrat la tardança de Margallo a confirmar la sol·licitud d'obertura del consolat honorari. Curiosament, però, Sánchez Molina no destaca per la seva simpatia cap al procés català, sinó al contrari, hi està bastant allunyat. Però el ministre en funcions està trigant més de l'habitual a tirar endavant la sol·licitud que ell mateix va assegurar que "no hi hauria problema" a acceptar-la.

L'antic consolat

Israel ja va tenir un consolat honorari a Barcelona en l'etapa de Jordi Pujol, que va ser signat pel llavors rei Joan Carles I el 8 de juny del 1994. En aquell moment, Israel només va trigar set setmanes –i no nou mesos– en tenir l'autorització per a la seva obertura. I no només això. L'Estat hebreu té ara dos consolats honoraris Andalusia i Extremadura. 

Ara, el problema apunta al procés independentista català. Fonts diplomàtiques espanyoles van assegurar al mitjà citat que "l'episodi consular és un dels més constants frecs entre una Generalitat en mans dels nacionalistes, que aspiren a concitar simpaties, i més tard el reconeixement d'una hipotètica República catalana, i Afers exteriors, que tracta, amb cert èxit, de retallar aquesta obstinació dels independentistes". 

Contactes internacionals

Ahir, el cònsol honorari de la República de Letònia a Barcelona, Xavier Vinyals, ja va denunciar en declaracions a El Nacional haver perdut la seva condició com a diplomàtic arran la persecució a què l’ha sotmès l’Estat espanyol des del 2013 per independentista. El govern espanyol va retirar al cònsol la seva acreditació, l'exequàtur, a mitjans de setembre, després d’haver-lo acusat de penjar una estelada a la façana del consolat amb motiu de la Diada d'aquest any. 

També ahir, en l'esmorzar del president del Govern, Carles Puigdemont, a Madrid van interessar-se pel que havia d'explicar sobre el procés fins a 10 ambaixadors d'arreu del món, mentre que cap ministre ni cap secretari d’Estat va mostrar interès a escoltar les seves propostes, ja que no hi van assistir.

Relacions Catalunya-Israel

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ja va assegurar al maig durant la recepció benèfica organitzada per la Comunitat Israeliana de Barcelona (Cib) que tant ara com històricament, "com a Israel, a Catalunya també hi ha un poble determinat a ser lliure". 

Mas va recordar llavors la primera vegada que va viatjar a Israel, el 1986, i va assenyalar que va tornar diverses vegades durant els anys vuitanta: "Des de la Catalunya recuperada ens fixàvem en Israel. Organitzàvem jornades a Israel quan no estava de moda, però calia per a una nació com la catalana". També va defensar el viatge oficial que una delegació de la Generalitat va fer a Israel el 2013 per signar convenis de col·laboració universitària i amb centres d'investigació: "Perquè, com amb Massachusetts i Califòrnia, ens havíem de fixar en els millors".