El PP de Catalunya en els darrers anys havia reclamat diverses vegades al govern central que celebrés algun Consell de Ministres a Barcelona, tot argumentant que era necessari incrementar la presència de l'Estat a Catalunya. No van aconseguir-ho, tot i les reiterades peticions d'Albiol, perquè sembla que Mariano Rajoy no confiava en ser ben rebut a Catalunya, en els moments previs al referèndum de l'1-O. Però els Consells de Ministres a Catalunya tenen una llarga tradició: van ésser usats per la dictadura franquista per guanyar recolzaments per al règim: Franco venia al territori i era aclamat, i posteriorment anunciava noves inversions per a Catalunya.

En el darrer Consell de Ministres de Franco l'anunci estrella va ser el de la celebració d'una "Exposició Universal" per al 1982. No tindria lloc

Ni habituals, ni excepcionals

Els Consells de Ministres, al Palau de Pedralbes de Barcelona, no eren molt corrents, però tampoc del tot excepcionals. Se n'havien fet el maig del 1947, a l'agost de 1950, a l'octubre de 1955, a l'octubre de 1957, al juliol de 1962, al gener de 1963, al juliol de 1966... El 26 de juny de 1970 Franco va presidir el seu darrer Consell de Ministres al Palau de Pedralbes. Era un més dels actes d'imposició de les institucions de l'Estat a Catalunya; abans d'anar-hi va passar per la catedral, i va ser aclamat en sortir del temple. Els Consells de Ministres a la capital catalana solien aprofitar-se per anunciar inversions al territori ("donar injeccions al creixement de Barcelona i Catalunya", en deia el ministre de torn) i es publicitaven com a consells on es prenien "decisions històriques" per als catalans. En el darrer Consell de Ministres de Franco l'anunci estrella va ser el de la celebració d'una "Exposició Universal" en Barcelona el 1982. No tindria lloc; en canvi, hi hauria el Mundial de Futbol).

Més promeses que fets

De fet, les visites de Franco i els anuncis espectaculars dels seus Consells de Ministres barcelonins eren caracteritzats per un llarg historial d'incompliments. Interessava més la foto que el respecte a les promeses. Així, el 7 de maig de 1960 es va prometre el retorn del castell de Montjuïc al consistori dirigit per Porcioles. Fins i tot Franco va fer-se la foto de rigor a la fortalesa. Però fins el 2008 la ciutat no va recuperar el ple control d'aquestes dependències.

El darrer consell prefigurava l'Autonomia

El darrer dels Consells de Ministres predemocràtics es va celebrar el 20 de febrer de 1976, va ser presidit per rei Joan Carles d'Espanya i va tenir lloc al Palauet Albéniz. Eren uns moments de molta tensió a la ciutat, amb vagues i reivindicacions per arreu (eren especialment dures les manifestacions en favor de l'amnistia, algunes d'elles prohibides i violentament reprimides). Joan Carles, en aquella ocasió, es va mostrar conciliador i va prometre una obertura. Va anunciar una comissió per a "estudiar un règim especial per a les províncies catalanes"; no es va parlar en aquesta ocasió d'autonomia, sinó només de "desconcentració de competències" i d'un "règim administratiu especial per a les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona". De fet, en aquell Consell es van transferir competències del Ministeri a les seves delegacions barcelonines. I, paral·lelament, es va aprovar que es poguessin inscriure els noms al Registre Civil en totes les llengües de l'Estat. Eren símptomes de l'agonia d'un règim. L'Espanya dels Consells de Ministres a Barcelona semblava haver-se acabat per sempre. Ara, sembla reviure.