El Consell de la Unió Europea té previst debatre de nou sobre l'oficialitat del català en la reunió que celebrarà el 24 d'octubre a Luxemburg. Així es reflecteix en l'agenda provisional de la trobada, que, tot i que no fa una menció directa a la inclusió del català, el basc i el gallec, recull en el quart punt de l'ordre del dia "la modificació del reglament número 1 pel qual es determinen les llengües a utilitzar a la Comunitat Econòmica Europea". Així, es confirma el que va avançar fa dues setmanes el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, que va assegurar que la proposta per oficialitzar aquestes tres llengües ocuparia "un punt específic" en l'ordre del dia.
Albares, optimista sobre l'aprovació de l'oficialitat del català
Després que el debat s'ajornés per manca d'acord el passat 19 de setembre, la qüestió tornarà a abordar-se en la pròxima reunió del Consell d'Afers Generals. Albares va assegurar recentment que la reunió del setembre va ser "una puntada a gol", rebutjant la idea que l'ajornament de la reunió fos una tàctica per retardar la decisió i evitar fer-la una realitat.
En aquest sentit, va assegurar que l'executiu espanyol està "compromès" en avançar per complir amb aquesta proposta, tot i que va recordar que requereix el vot unànime de tots els països membres. Respecte a aquesta qüestió, el ministre va assenyalar que en la primera reunió cap estat membre s'hi va oposar de forma rotunda, i que simplement van demanar més temps per reflexionar-hi. "Cap estat membre ha pres la paraula per assenyalar cap aspecte que l'inquieti o el preocupi (sobre la proposta espanyola) ni per obstaculitzar-ho", va asseverar.
El ministre també va insistir en "la voluntat de tots els països de la Unió Europea de treballar amb Espanya en aquest camí". "Seguim avançant segons el compromís del govern d'Espanya i seguirem treballant per poder acomodar qualsevol comentari que pugui tenir algun estat membre de cara al dia 24 d'octubre i seguir avançant", va afirmar. Finalment, va destacar que les llengües cooficials ja es fan servir tant al Congrés com al Senat i que el seu ús gaudeix d'"acords administratius" en el marc europeu des de fa gairebé dues dècades —de manera que "la voluntat de treball en aquest camp és plena".