El Consell de Garanties Estatutàries ha avalat per unanimitat el decret llei​ per aturar el 25% del castellà a les aules elaborat pel Govern i que Vox, Cs i PP havien intentat aturar al Parlament. Després del vistiplau, ara aquesta nova norma seguirà el seu tràmit a la cambra catalana, on haurà de sotmetre's a votació i aprovació, tot i que actualment ja és vigent, ja que els decrets del Govern entren en funcionament tan bon punt es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El decret, que defuig dels percentatges i fixa la responsabilitat en el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, ha de servir per complementar la llei del Parlament pactada per PSC, ERC, Junts i comuns, que va ser aprovada al ple de fa dues setmanes. 

En l'escrit de 27 pàgines el Consell de Garanties considera que, a diferència del que exposaven els tres partits de la dreta que el van recórrer, la norma no és contradictòria amb l'Estatut ni la Constitució. Aquests tres partits criticaven la no declaració del castellà com a llengua vehicular, la seva discriminació respecte del català i la inexistència de la fixació d'un percentatge mínim del 25% del castellà. Segons el Consell de Garanties, el fet que el decret faci esment només del català "no és inconstitucional i no suposa en cap cas l'exclusió de la llengua castellana com a llengua docent", i fa notar que la llei estatal d'educació tampoc qualifica aquesta llengua de vehicular "i no ho ha fet mai, a excepció del període en què va estar vigent la LOMCE"

Pel que fa al 25%, el dictamen assenyala que la regla del mínim del 25% d'ús vehicular per a cada una de les llengües oficials, establerta en la sentència del TSJC, "no es converteix en paràmetre de constitucionalitat ni d'estatutarietat que vinculi el legislador i que, per tant, l'obligui a respectar-la". A més, sosté que correspon a la Generalitat la regulació del tractament de les llengües oficials, i valora que fixar sistemes com els percentatges -com ha fet el TSJC- no "és en absolut" l'única alternativa viable a l'hora de regular l'ús de les llengües oficials. 

El CGE també conclou que el decret llei, conjuntament amb la llei sobre el català aprovada al Parlament, han configurat "un sistema que descarta la imposició normativa d'uns percentatges taxats i que trasllada als centres educatius la concreció de l'ús del català i castellà en el seu si". I sosté que el sistema que defuig els criteris percentuals és fruit d'una decisió "constitucionalment legítima" del Govern.

Instruccions als centres

Aquest decret, així com va ser aprovat al Consell Executiu, va anar acompanyat d'un seguit d'instruccions que la Conselleria va traslladar als centres educatius. Es tracta de tres punts que tenen per objectiu garantir que el català és la llengua vehicular a les escoles i deixar clar que el Departament d’Educació es fa responsable de qualsevol conseqüència jurídica. En primer lloc, les direccions dels centres tenen un termini de trenta dies per respondre a un formulari de set preguntes que només s’ha de contestar amb un sí o un no. Les preguntes estan relacionades amb quin ús es fa de la llengua catalana a cada centre. Per exemple, si l’escola utilitza el català com a llengua de benvinguda a tots als alumnes nouvinguts. Només que una de les preguntes es respongui amb un no, el projecte lingüístic del centre no s’adequa al decret llei i tindrà tot el curs vinent per adaptar-s’hi. Si es respon amb un sí a totes les preguntes, qualsevol responsabilitat recau a partir de llavors en el Departament. Les altres dues instruccions són que els docents d’aquella escola vetllin pel projecte lingüístic i que la inspecció del centre també vetlli perquè això es compleixi d’aquesta manera.