El Consell d'Europa (CE) assenyala que defensar la independència d'un territori pacíficament és un exercici de llibertat d'expressió i, per tant, no pot ser perseguit. Aquesta conclusió s'extreu de l'informe de la secretària general del Consell d'Europa, Marija Pejčinović Buric, titulat Llibertat d'expressió política: un imperatiu per la democràcia. En aquest document, Pejčinović ha argumentat que plantejar canvis estructurals o constitucionals de manera "democràtica" en un estat s'empara per la "llibertat d'expressió". En el text no es parla directament del cas català, tanmateix, es basa en l'informe Cilevics.

Pejčinović ha determinat en el seu informe que només es podrien emprendre accions legals contra els moviments que defensen la independència d'un territor, si aquests inciten a la violència. Amb l'excepció d'aquest escenari, l'informe del Consell sosté que és molt important que els estats protegeixin la llibertat d'expressió, i que plantejar canvis a l'estructura del territori no és un fet que es pugui perseguir. Aquí és on apunta, en concret, que aquests "canvis" també inclouen la promoció de la independència d'una regió europea.

 

Les bases de l'informe Pejčinović 

La secretària general del Consell d'Europa ha basat el seu nou informe en diversos documents, conferències i resolucions d'altres departaments del mateix Consell com l'Assemblea Parlamentària, la Comissió de Venècia, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, o el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO). Una altra de les bases que fonamenta el document és un esdeveniment acadèmic de la Universitat de Ginebra amb el suport del Consell d'Europa, on entre els participants es trobava el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, el qual ha denunciat l'estat espanyol per la detenció dels líders independentistes. 

Si bé no es fa referència directament al procés català, part de la bibliografia que sustenta la feina de Pejčinović està relacionada amb el moviment independentista català. Per exemple, el text es basa en la Resolució 2381 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, anomenat també informe Cilevics. Aquell document admet que els líders independentistes catalans eren "presos i preses polítiques" i s'instava Espanya a reformar el Codi Penal, concretament, els delictes de rebel·lió i sedició. A més, aquest informe deixa clar que l'1-O no hi va haver violència per part de la ciutadania. 

El nou informe elaborat per Pejčinović és un reconeixement més en pro del moviment independentista i la seva empara sota el paraigua de la llibertat d'expressió. Segons l'ACN, els partits independentistes apunten que aquest text pot aplanar el camí dels dirigents sobiranistes que han dut els seus casos davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).