La data es va triar amb tota la intenció: l'endemà de la vaga general per reclamar la regulació del mercat de l'habitatge i salaris més alts, i la vigília de l'arrencada de la campanya del 29N. La Diputació Permanent del Congrés ha convalidat aquest dijous un dels dos decrets llei que el govern de Pedro Sánchez va aprovar l'endemà de convocar unes eleccions marcades per la crisi de l'habitatge. Ho ha fet per la porta del darrere. Amb les Corts dissoltes, és aquest òrgan qui convalida els decrets, i la seva aritmètica afavoreix el PSOE, a diferència del Ple, on Junts, PP i Vox van sumar forces el 2 d'octubre per tombar els dos textos anteriors.
Aquest cop n'hi ha hagut prou amb el suport del PSOE, Sumar (Front Ampli aquest 29N), Podemos, ERC, Bildu, el BNG i el PNB: 35 vots a favor s'han imposat als 34 en contra de Junts, PP i Vox. Els jeltzales, però, s'han passat a l'altre bloc en la votació del segon decret, el de les pròrrogues automàtiques dels contractes de lloguer, i l'han fet decaure sense que s'arribés a aplicar mai: havia d'entrar en vigor aquest diumenge. Els nacionalistes bascos ja hi van votar en contra al Ple del 2 d'octubre.
El text convalidat, que ja està en vigor des del 8 d'octubre, atura fins al 2030 els desnonaments de persones vulnerables que no tenen on anar. Fins a la mateixa data, els fons voltor i els grans tenidors no podran comprar habitatges per sota del 70% del preu de mercat. Els llogaters que estiguin al dia de pagament poden demanar fins a dos anys més de contracte si aquest s'acaba abans del 2029. I fins a final del 2027, si no hi ha acord entre les parts, la pujada anual del lloguer no pot superar el 2%. El decret també regula els lloguers de temporada i per habitacions, rebaixa els impostos als propietaris que abaixin el preu, inclou una deducció per als llogaters amb menys ingressos i apuja la fiscalitat dels pisos turístics. A més, crea préstecs sense interessos de fins a 50.000 euros per comprar el primer habitatge.
Una aritmètica diferent del Ple
Quan les Corts es dissolen, la Diputació Permanent passa a representar la ciutadania al Congrés. En lloc dels 350 escons del ple, aquest òrgan en té 69: 27 del PP, 24 del PSOE, sis de Vox, sis de Sumar i un per a ERC, Junts, Bildu, el PNB i el Grup Mixt, a més de la presidenta de la cambra, la socialista Francina Armengol. Amb aquest repartiment, les forces d'esquerra i el PNB —les mateixes que van donar suport al decret al Ple— arriben als 35 vots, un més que els 34 que sumen Junts, PP i Vox. El partit de Carles Puigdemont, que va negociar amb el PSOE la redacció del primer decret, va votar en contra dels dos textos el 2 d'octubre perquè, segons el partit, estaven "mal formulats" després de ser també negociats amb les formacions d'esquerres, creaven "inseguretat" i no frenaven prou els fons voltor.
Retrets creuats a la tribuna
El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha assegurat durant el debat d'aquest dijous que la vaga de dimecres va "aturar el país" i ha acusat la dreta de defensar la patronal i els fons voltor. La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, s'ha preguntat per què els populars i els ultradretans defensen tant la construcció d'habitatges si no ho fan en aquelles autonomies on governen.
El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha reclamat "un PSOE sotmès" i ha protagonitzat una picabaralla amb el diputat de Junts Josep Maria Cruset: li ha dit que "no el coneix ningú" i Cruset l'ha acusat de ser un "maltractador emocional". El juntaire ha defensat que els decrets són "pedaços" i ha etzibat: "Qui sembra misèria recull ràbia." La secretària general de Podemos, Ione Belarra, ha denunciat "brutalitat policial" a la vaga, i la portaveu del PNB, Maribel Vaquero, ha justificat el no als contractes indefinits perquè reduirien l'oferta. El diputat del PP Sergio Sayas ha lamentat el "frau a la democràcia" que suposa aprovar el decret en la Diputació Permanent i no en el Ple.
Feijóo promet derogar el decret d'habitatge
En plena precampanya electoral, Alberto Núñez Feijóo ha promès que derogarà el decret si arriba a la Moncloa. El líder del PP va assegurar aquest dimecres a El Hormiguero d'Antena 3 que són "dolents per als llogaters i per als propietaris". El candidat popular també vol derogar la llei d'habitatge del 2023 i substituir-la per un pla per construir un milió de pisos.
La vaga, en xifres
La votació arriba l'endemà de la primera vaga general conjunta de CCOO i UGT des del 2012, la primera sota els governs de Sánchez. La CEOE en situa el seguiment per sota del 5%, en "mínims històrics", mentre que els sindicats no han donat cap xifra global, però asseguren que ha estat tot un èxit. Segons Red Eléctrica, el consum elèctric va baixar un 3,9% respecte del previst.
A Madrid, la policia xifra en 60.000 els manifestants i la delegació del govern espanyol, en un màxim de 120.000. A Barcelona, la Guàrdia Urbana en va comptar 55.000. La jornada es va saldar amb almenys 75 detinguts a tot l'Estat, 52 dels quals a Barcelona, amb importants aldarulls. Front Ampli, Podemos i ERC reclamen la dimissió del ministre Fernando Grande-Marlaska per les càrregues policials. El titular de l'Interior ha ordenat obrir investigacions sobre l'actuació de la policia durant la vaga i que no es torni a fer servir gas lacrimogen en les manifestacions. La campanya electoral arrenca aquesta mitjanit.