Finalment, els pressupostos de l’Estat han superat la prova de foc amb millor nota de l’esperada fa tan sols unes poques setmanes. Després d’un intens debat, avui el ple del Congrés dels Diputats ha donat llum verda al projecte, degudament negociat i esmenat. Ciutadans ha quedat finalment fora de joc, gràcies a la maniobra de Pablo Iglesias amb ERC, el PDeCAT i EH Bildu. Ara els comptes públics s’enviaran al Senat per a una tramitació exprés i que puguin ser una realitat tangible en els últims dies de desembre, abans que acabi un 2020 marcat per la pandèmia.
S'han aprovat tots i cadascun dels capítols, com és imprescindible. La majoria final ha estat força àmplia: 187 vots a favor, 153 en contra i cap abstenció. Sorprenentment han faltat deu diputats a la votació. Hi han votat a favor, a més del PSOE i Unidas Podemos, ERC, els quatre diputats del PDeCAT, el PNB, EH Bildu, Més País, Compromís i altres formacions minoritàries. En total, 11 partits. En contra ho han fet, a banda de les tres dretes, formacions com JxCat o la CUP, que ni tan sols han entrat a negociar amb el govern espanyol. L'única excepció en les votacions han estat les partides de la Casa Reial, el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes: la dreta a favor i l'independentisme en contra.
Són els pressupostos amb més despesa de la història espanyola, tenint en compte el context de crisi econòmica. També són els comptes amb més suports des de l'any 2007, quan Zapatero va aconseguir 190 vots favorables. Els últims de Rajoy van sortir per la mínima: 176.
Els han aprovat ERC i el PDeCAT, que han arrencat promeses d’inversions del govern espanyol. Juntament amb Pablo Iglesias, el PNB i Bildu, van pressionar per deixar Ciutadans fora de l’equació, que Sánchez volia captar a preu de saldo. Ara queda molt més clar que la legislatura serà llarga, i el vicepresident segon confia que sigui amb la majoria de la investidura i, ara també, dels pressupostos de l’Estat. El suport de l'esquerra abertzale, per primer cop a la seva història, ha aixecat moltes ampolles.
El debat intens de quatre dies al Congrés també ha servit per a evidenciar la gran divisió de l’independentisme en plena precampanya. De fet, ha comptat amb la ja candidata a presidenta de la Generalitat, Laura Borràs, que ha retret que els republicans i també els demòcrates aprovin els comptes “gairebé a canvi de res”. En uns paràmetres similars als de la cupaire Mireia Vehí, que va lamentar que, amb el moviment d’ERC, “sembla que torni la Convergència de tota la vida”, la del peix al cove.
ERC ha apel·lat a la “utilitat”, que no els fa menys independentistes. Han rebatut que el dilema que les formacions independentistes tenien al davant era si continuar amb els pressupostos de la dreta, "o si podíem incidir en uns pressupostos més expansius" que "intentaran donar resposta al moment actual”. Gabriel Rufián els ha dit avui que "el més fàcil és tuitejar des del sofà". Per la seva part, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, ha replicat que els qui critiquen el suport als comptes “ho fan des de la comoditat”.
Ara els pressupostos han acabat el seu tràmit al Congrés. Durant el mes de desembre els debatrà i eventualment esmenarà el Senat. Si s’aprovessin esmenes a la cambra alta, el Congrés es tornarà a reunir el 29 de desembre per a ratificar-los. Un cop superats tots aquestes passos, ja seran una realitat per al 2021. Ara venen altres batalles, com la de l'alliberament dels presos polítics. Tant la reforma de la sedició com els indults estan, ara per ara, en l'aire.
Els acords d’ERC i PDeCAT
Què han aconseguit els republicans? Un ampli ventall d’acords. El principal, segurament, una inversió de 2.339 milions d’euros que respecta la disposició addicional tercera i l’aixecament total de la intervenció financera sobre la Generalitat, que previsiblement passarà al gener. També una revisió cada quadre mesos de l’execució de les inversions previstes als pressupostos, l’eliminació del dumping fiscal de Madrid, la liquidació del deute pendent en beques, la gestió de l’ingrés mínim vital des de Catalunya, la moratòria del pagament de les quotes d’autònoms o administrar directament una part dels recursos que arribin del fons de recuperació de la Unió Europea.
El PDeCAT també ha arrencat algun compromís, molt més modest pel seu pes (quatre diputats) i per arribar quan Sánchez i Iglesias ja disposaven dels vots necessaris. La “principal”, en paraules de Ferran Bel, el traspàs dels recursos econòmics de Rodalies a la Generalitat, que acompanyarà el traspàs de la gestió ja realitzat. En total 232 milions d’euros. També han aconseguit aprovar una esmena “que garantirà la continuïtat i supervivència de la UOC”, gràcies a una modificació del règim de contractació dels seus professors.
Com a anècdota, ERC va veure's obligada ahir a retirar les esmenes a la totalitat que deixaven sense pressupost la Casa Reial o el Tribunal Constitucional. L'objectiu era evitar que la dreta pogués tombar els pressupostos, perquè només que decaigui un dels capítols tot el projecte es retorna al govern. En les últimes hores els republicans havien detectat com el PP i Vox els votaven algunes esmenes parcials.