La majoria de grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, a excepció del Partit Popular (PP), Bildu i Foro Asturias, han presentat un escrit al registre de les Corts espanyoles perquè sigui sotmès a votació del Ple dur el govern en funcions de Mariano Rajoy davant del Tribunal Constitucional. El motiu és el conflicte d'atribucions entre executiu i legislatiu que s'ha produit com a conseqüència de la negativa dels populars de comparèixer davant del Congrés per retre comptes per l'activitat de l'executiu. El text serà remès a la mesa del Congrés, que haurà de validar la proposta, perquè més tard els grups puguin decidir amb el seu vot si presentar un recurs davant del TC per resoldre la situació. Com va dir el president de la cambra, Patxi López, el TC "és una institució que també està per a això". 

Per la seva banda, l'equip de Rajoy al·lega que en virtut de la llei del govern, i l'article 21, si no hi ha activitat política l'executiu no ha de comparèixer. Així mateix, considera que l'executiu de la X legislatura no té la confiança de la cambra de la XI, com apunta el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luís Ayllón. Ayllón afegeix que les compareixences extraordinàries sí que es duran a terme, com quan el secretari d'Estat de la Unió Europea va assistir a la cambra per consensuar la posició comuna amb què Espanya s'havia de presentar al Consell Europeu on es va debatre l'acord sobre refugiats. 

El text presentat recorda la no compareixença del ministre de Defensa, Pedro Morenés, a una comissió parlamentària del passat 17 de març. Alhora, també detalla la correspondència entre la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i Patxi López, on aquesta va reiterar que no compareixerien davant el parlament, tot i que el Congrés li ho havia demanat formalment. En conseqüència, els grups consideren que la funció de control i informació del legislatiu ha de ser satisfeta, en tant que el Congrés és la cambra que representa la màxima voluntat dels ciutadans espanyols, i es mostren en contra d'un govern "sense control polític". Els diputats creuen que malgrat les limitacions actuals de l'executiu, igualment ha d'explicar què està fent.

A aquests efectes, López ja es va mostrar procliu a arribar a una entesa dialogada, després de trobar-se amb Ayllón, a qui hauria mostrat les preguntes que els parlamentaris li volien adreçar. "No preguntarem sobre l'activitat anterior al 20 de desembre [les eleccions], ni tampoc sobre les intencions futures", ha apuntat, com a mostra que no volen que la cambra baixa s'extralimiti en les prerrogatives legals. Aquest punt també consta en el text de la mateixa proposta.

La iniciativa podria tirar endavant ja que té majoria al parlament espanyol. Ara bé, el text fa constar que un cop el recurs s'interposi davant del Tribunal Constitucional, el govern en funcions disposarà de 30 dies per presentar al·legacions. Els socialistes són conscients que transcorregut aquest temps podria ser que ja hi hagués president o bé noves eleccions, malgrat que López té interès a marcar precedent "pels qui vindran després".