La comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 torna a picar la porta del govern espanyol. A instàncies de Junts, que va registrar la petició el setembre, ha donat llum verda a una nova sol·licitud de documentació i ha reiterat altres demandes que es van aprovar en el passat i que encara no han estat ateses per la Moncloa. La novetat és que, després de la compareixença de Luis García Terán, que era cap de la Divisió de Contraterrorisme de Girona i actualment és el secretari general del CNI, el Congrés vol saber “quins membres del CNI es van reunir o van contactar telefònicament” amb Abdelbaky Es Satty, que era l’imam de Ripoll i va ser el cervell dels atemptats del 17A. Així mateix, demana detalls de “quines dates es van produir” les reunions o comunicacions, “a quins llocs” (si van ser reunions presencials) i el “contingut d’aquestes si n’hi hagués constància”.
📝 El secretari general del CNI admet que volien reclutar Es-Satty abans del 17A i que no li van pagar un sou
Va ser el 26 de juny del 2025 quan Luis García Terán va reconèixer que el CNI volia “reclutar com a infiltrat” Es Satty quan estava a la presó el 2013 per una condemna de tràfic de drogues perquè “tenia contactes indirectes” amb grups radicalitzats que anaven a lluitar a l’Iraq. Ara bé, va relatar el van acabar descartant perquè “no era fiable” i perquè la seva informació no era de valor per prevenir atemptats. A més, va negar rotundament que el CNI li pagués 500 euros al mes: “Mai es va donar diners a Es-Satty”. També va afirmar que el CNI “no tenia cap coneixement previ” dels atemptats del 2017 i que, després dels fets, van ser els “primers a donar informació als Mossos”.
Els expedients de protecció internacional, d’estrangeria i de no expulsió d’Es Satty
Així mateix, el document de Junts reiterava la petició de “documentació sol·licitada anteriorment” que encara no ha estat facilitada. En primer lloc, reclama al Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació que remeti un informe sobre els agents que es van incorporar a les ambaixades de Bogotà (Colòmbia) i Panamà a partir de l’agost del 2017, “especificant-ne els càrrecs, les condicions econòmiques i la justificació tècnica i fins a quines dates hi van ser”. En segon lloc, fa tres peticions relacionades amb Es Satty:
- Al Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, una còpia de l’expedient de protecció internacional (del dret d’asil) tramitat el 2014.
- Al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, una còpia de l’expedient d’estrangeria “detallant els permisos concedits i la seva durada”.
- A la subdelegació del govern espanyol a Castelló, una còpia de l’expedient de no expulsió de l’oficina d’estrangeria tramitat el 2014.
Més coses. Fa dues demandes al Ministeri de l’Interior, mitjançant la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries. D’una banda, un informe de “totes les persones i/o agents que van visitar” els reclusos Mohamed Houli (que va ser qui va assegurar que el CNI “tenia coneixement de les intencions de l’imam”) i Driss Oukabir des del seu ingrés a presó el 22 d’agost del 2017 fins a l’actualitat als diferents centres penitenciaris on ha estat ingressat. D’altra banda, els informes originals sobre Es Satty durant la seva estada al Centre Penitenciari de Castelló del 2012 al 2014: “Se’ns va remetre un escrit, signat per l’actual secretari general d’Institucions Penitenciàries, que fa referència a l’historial d’Es Satty a la presó, però que no és el document original”, justifiquen des de les files de Junts.
Un jutge, els Mossos, l’Hospital Joan XXIII i el Servei Català de Trànsit
Finalment, Junts sol·licitava de nou, com va fer el 10 d’abril, que el Congrés requereixi una bateria de documentació a altres organismes o tribunals:
- Al Jutjat Contenciós Administratiu Número 2 de Castelló, una còpia de tot el procediment abreujat 170/2014 seguit a instàncies d’Es Satty.
- Als Mossos d’Esquadra del Camp de Tarragona, l’atestat o actuacions en les quals a Es Satty “se li aixeca acta d’informació de persona perjudicada” amb data 22 de juny del 2009 per “conèixer els detalls de la referida actuació policial”.
- A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, que informi si Es Satty “va estar ingressat en aquest centre hospitalari i, si escau, si va ser en relació amb unes lesions que van ser judicialitzades”.
- Al Servei Català de Trànsit de la Generalitat de Catalunya, que informi si entre el 17 i el 21 d’agost del 2017 es va posar “alguna multa” a la furgoneta marca Mercedes Benz a nom d’Es Satty.
- A José Manuel Villarejo, que va comparèixer a la comissió d’investigació fa uns mesos, que “aporti e-mails i notes d’intel·ligència que va assegurar haver enviat al CNI o a qualsevol altra autoritat competent en la matèria, informant de la localització d’un imam, que havia de ser vigilat”.